Fem un esquema

A aquestes altures de les pràctiques de psicopedagogia, sabem que les principals dificultats dels alumnes afectats per la Síndrome d'Asperger tenen a veure amb les relacions socials i, en el cas dels joves  adolescents com l'Eulàlia aquest tema és important de treballar i és quan més ressaltes aquestes mancances en la teoria de la ment.

Si més no, també sabem que la funció executiva, la planificació i l'organització d'aquestes joves també és un aspecte en el que s'ha d'intervenir des de diferents àmbits com l'escolar i el familiar. Si més no, des de la intervenció psicopedagògica també podem ajudar molt a l'Eulàlia. El fracàs escolar és un fet que angoixa molt a la jove i afecta directament a la seva autoestima. La seva  capacitat per organitzar la feina diària i les tècniques necessàries per a l'estudi són el nostre "cavall de batalla" durant la intervenció.

Els pictogrames són una eina molt útil per intervenir amb l'Eulàlia i amb, altres nois i noies que com ella estan afectats per la Síndrome d'Asperger. Així doncs, els pictogrames no només són útils per tal de treballar les emocions, comunicar-nos i construir històries socials sinó que, en el nostre cas, l'hem fet servir per poder donar-li pautes a l'hora d'organitzar la feina i ajudar-la en la millora del seu rendiment escolar.

En aquest cas, i de forma conjunta amb l'Eulàlia, hem elaborat un pictograma per recordar les diferents fases que hem de seguir a l'hora de confeccionar un esquema. L'esquema l'ajuda a organitzar la matèria de cada assignatura i li simplifica l'estudi.

Pictograma per fer un esquema

Intervenir psicopedagògicament per millorar la comprensió de textos amb l'Anna

Per tal d'intervenir psicopedagògicament amb l'Anna, alumna dislèxica, hem de tenir clars alguns punts. En el meu cas els utilitzo, fonamentalment, per treballar amb el seu material de l'institut, si més no, realitzem altres activitats dels quaderns dels que anteriorment us he parlat.

A més, es tracta d'unes orientacions de treball en la comprensió de textos que també les podem compartir amb el tutor de la noia a l'institut per tal de treballar tots en la mateixa direcció i oferir eines a la noia.

Es tracta doncs de:

• Planificar i programar situacions d'aprenentatge en les que s'ensenya i s'aprèn a llegir, trobant els textos més adients per tal d'aconseguir els objectius que ens proposem en cada moment.
• Establir un ordre en la seqüència d'aprenentatge, un abans, un durant i un després de la lectura.
• Aconseguir que les activitats de lesctura que siguin significatives per als alumnes, responguin a necessitats que puguin comprendre i compartir.
• Pensar en la complexitat de la lectura i el repte que suposa per als alumnes el fet de fer front a aquestes complexitats articulant les ajudes i estratègies psicopedagògiques necessàries.
• Planificar amb anterioritat, les ajudes prèvies que puguin necessitar els alumnes, en aquest cas l'Anna, que li siguin motivadores i l'ajuden a implicar-se per tal que no percebin l'acte de la lectura com una frustració. En el cas de l'Anna això no es preocupa gaire atès que és una noia molt implicada, amb moltes ganes d'aprendre i de millorar.

Es tracta d'unes eines que serveixen per treballar la comprensió de textos abans-durant-després de la lectura.

estratègies_lectura

Materia: Quaderns d'eficàcia lectora

Hola companyes,

Una vegada més us faig arribar dues referències de material específic per poder treballar les dificultats de la lectura. En el nostre cas, utilitzem aquest material per intervenir amb l'Anna.

Es tracta del quadern LECTOGRUP. Us penjo la imatge del quadern vermell, tot i que també treballem amb el quadern lila. El vermell correspon al nivell avançat i el lila, al quadern de nivell molt avançat. Tot i així, tant un com l'altre equivalen als cursos superiors d'educació primària.

En tot cas, tenim molt clar que, l'aprenentatge i el domini de la lectura i l'escriptura es porten a terme durant tota la vida i, per tant, és important una intervenció ben acurada. 

L'elecció d'aquests quaderns, encara que es refereixin als nivells superiors de l'educació primària, ens serveixen per reforçar i millorar les dificultats que mostra l'Anna.  

Amb el suport del quadern vermell treballarem:

• Estratègies de comprensió lectora per tal de poder ajudar a l'Anna a comprendre millor allò que llegeix.
• Activitats d'agilitat visual amb els que podrem millorar l'atenció, la memòria i la percepció visual de l'Anna.
• Exercicis de gimnàstica ocular que permetran a l'Anna més habilitat per moure els ulls ràpidament.

En canvi, en el cas del quadern lila es treballen només les estratègies de comprensió lectora però d'un nivell més elevat.

Metodologia d'avaluació amb alumnes dislèxics

metodologia_alumnes_dislexics

Com heu pogut veure, durant l'estada del meu segon practicum he pogut intervenir amb dues nenes afectades per Dislèxia. Una d'elles fou només el diagnòstic de la dificultats (la Noèlia) i l'orientació corresponent que l'acompanya. Ho heu pogut comprovar mitjançant l'informe final que vam emetre tant per assessorar als pares de la noia com per tal que pogués consultar-ho el CEIP on està escolaritzada.

En canvi, en el cas de l'Anna, la intervenció psicopedagògica fou diferent. L'Anna va arribar al centre de psicoteràpia i tractament educatiu amb un diagòstic de dislèxia clar com tambés les possibles orientacions, emès per l'Hospital Sant Joan de Déu, podeu revisar-jo en aquest blog, en tot cas, la reeducació és la tasca d'intervenció que nosaltres estem portant a terme amb ella d'acord amb les orientacions proposades a l'informe. En tot cas, hem de tenir en compte que, els joves dislèxics, com passa amb altres dificultats d'aprenentatge, no es troben sempre en el mateix punt dintre del diagnòstic ni el context és sempre fixe i estàtic. Així doncs, com a psicopedagoga, apart del seguiment de les orientacions recomanades des de l'Hospital Sant Joan de Déu, realitzem les modificacions adequades que pensem que necessita la jove en cada moment.

Criteris diagnòstics del Síndrome d'Asperger segons el DSM-IV

A. Alteración cualitativa de la interacción social, manifestada al menos por dos de las siguientes características:

1. importante alteración del uso de múltiples comportamientos no verbales como contacto ocular, expresión facial, posturas corporales y gestos reguladores de la interacción social

2. incapacidad para desarrollar relaciones con compañeros apropiadas al nivel de desarrollo del sujeto

3. ausencia de la tendencia espontánea a compartir disfrutes, intereses y objetivos con otras personas (p. ej., no mostrar, traer o enseñar a otras personas objetos de interés)

4. ausencia de reciprocidad social o emocional

B. Patrones de comportamiento, intereses y actividades restrictivos, repetitivos y estereotipados, manifestados al menos por una de las siguientes características:

1. preocupación absorbente por uno o más patrones de interés estereotipados y restrictivos que son anormales, sea por su intensidad, sea por su objetivo

2. adhesión aparentemente inflexible a rutinas o rituales específicos, no funcionales

3. manierismos motores estereotipados y repetitivos (p. ej., sacudir o girar manos o dedos, o movimientos complejos de todo el cuerpo)

4. preocupación persistente por partes de objetos

C. El trastorno causa un deterioro clínicamente significativo de la actividad social, laboral y otras áreas importantes de la actividad del individuo.

D. No hay retraso general del lenguaje clínicamente significativo (p. ej., a los 2 años de edad utiliza palabras sencillas, a los 3 años de edad utiliza frases comunicativas).

E. No hay retraso clínicamente significativo del desarrollo cognoscitivo ni del desarrollo de habilidades de autoayuda propias de la edad, comportamiento adaptativo (distinto de la interacción social) y curiosidad acerca del ambiente durante la infancia.

F. No cumple los criterios de otro trastorno generalizado del desarrollo ni de esquizofrenia.

Criteris diagnòstics de la Dislèxia al DSM-IV

Criterios diagnósticos DSM-IV:

Teniendo en cuenta la edad del niño y los datos hallados mediante entrevista se efectuará la correspondiente evaluación individual. Dicha evaluación debe comprender aspectos específicos de los procesos lectores pero también áreas más generales como la inteligencia o la personalidad.

A continuación se exponen las diferentes factores a evaluar:

a) Nivel intelectualSe utilizan pruebas verbales como el Wisc IV.

Recordemos que para el diagnóstico de un trastorno específico de la lectura debemos descartar la presencia de Retraso Mental.

Análisis específico lecto-escritura:

Algunos de los instrumentos adecuados son:

1-El TALE (o TALEC en versión catalana) construido para investigar con rapidez y detalle el nivel general y las características esenciales del aprendizaje de la lectura y escritura. Comprende dos partes (Lectura y Escritura) cada una de las cuales está integrada por varias pruebas (Tea Ediciones).
2- EDIL. Se trata de una prueba para la exploración de las dificultades individuales de la lectura. Evalúa tres aspectos: Exactitud, Comprensión y Velocidad.
3- PLON- R (Prueba de Lenguaje Oral de Navarra). Es un test que sirve de screening o detección rápida del desarrollo del lenguaje oral. Edad de aplicación: 3 a 6 años.
4- PROLEC-R. Evaluación de los procesos lectores. Se obtiene una puntuación de la capacidad lectora de los niños e informaciñon sobre las estrategias que cada niño utiliza en la lectura de un texto, así como de los mecanismos que no están funcionando adecuadamente y por lo tanto no le permiten realizar una buena lectura. Edad de aplicación: cursos de 1º a 6º de Educación Primaria.
6- PROLEC- SE. Evalúa los principales procesos implicados en la lectura: léxicos, sintácticos y semánticos. Edad de aplicación: de 1º a 4º de ESO.
7- PROESC. Evaluación de los procesos de la escritura. Evaluación de los principales procesos implicados en la escritura y la detección de errores. Edad de aplicación: De 3º de Educación Primaria a 4º de Educación Secundaria.
8- DST-J. Test para la detección de la Dislexia en niños. Aplicable en niños entre 6 años y medio y 11.

Sistemes alternatius de comunicació amb Transtorns de l'Espectre Autista i Síndrome d'Asperger: Mètode TEACCH

Hola a tothom,

En aquest cas us vull facilitar un mètode per tal de treballar la comunicació amb alumnes afectats per Transtorn de l'Espectre Autista, també amb alumnes Síndrome d'Asperger.

En el nostre cas, tot i que és un mètode molt útil, no l'utilitzem en totes les sessions amb l'Eulàlia, tot i així, és una eina molt pràctica per tal d'estructurar les sessions en les que abordem el tema dels aprenentatges acadèmics.

Seguidament us enllaço algunes adreçes electròniques recomanables on explica perfectament en què consisteix aquest mètode de comunicació i la forma per utilitzar-lo.

http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/hemeroteca/r_1/nr_796/a_10730/10730.html

http://www.apnab.org/ComprenderAutismo/ConceptosTecnicosTeoricos/Tratamiento/TEACCH.aspx

www.educa.madrid.org/cms_tools/files/.../resumenTEACCH.pdf

www.telefonica.net/web2/pacarrion/.../metodo%20teach-autismo.pdf

Estratègies educatives amb l'Eulàlia (alumnes Síndrome d'Asperger en educació secundària obligatòria)

Estrategias Educativas en La Etapa de La Educacion Sec Und Aria

Aquest document és una petita aproximació a les necessitats dels alumnes afectats per la Síndrome d'Asperger en l'etapa d'escolarització secundària obligatòria. Es tracta d'un document que li facilitarem al seu tutor en la propera entrevista que mantindrem amb ell coincidint amb l'avaluació del primer trimestre del curs 2011-12. 

A partir d'aquest moment podrem facilitar altre tipus d'estratègies més concretes per al cas de l'Eulàlia.  

Autoavaluació del docent amb alumnes Síndrome d'Asperger

Hola companys;

En aquest cas us mostro un exemple del que podria ser una autoavaluació per part del tutor dels alumnes afectats per la Síndrome d'Asperger, en aquest cas, de l'Eulàlia.

Preveient que el proper 7 de desembre hem de mantenir entrevista amb el tutor de l'Eulàlia a l'Institut on està escolatitzada, he preparat un guió d'aquells aspectes sobre els que ens interessa tenir referències de la noia dintre del context escolar.

A més, a partir d'aquest document i de la nostra intervenció psicopedagògica al centre de psicoteràpia i tractament educatiu, podrem facilitar un seguit d'orientacions i realitzar la tasca d'assessorament al tutor de la jove, al mateix temps que, podrem extreure'n conclusions per poder millorar la nostra intervenció des de l'àmbit privat.

Veureu que es tracta d'una adaptació d'un document que es pot fer servir per a nens i joves afectats pel Transtorn de l'Espectre Autista però de totes maneres, ens pot servir per al cas de l'Eulàlia atès que ens ens suposarà una aproximació a la realitat de la jove dintre l'institut.

Esperem que us sigui útil.

Autoevaluació del docent amb alumnes Síndrome d'Asperger

Intervenció amb els aprenentatges de l'Eulàlia

Hola a tothom,

Em dit doncs que, tot i que les dificultats dels alumnes SA no tenen a veure només amb els aprenentatges, aquest és un tema que requereix intervenció psicopedagògica atès que, les dificultats en les relacions socials els dificulten molts aprenentatges acadèmics i, impossibilita que puguin demostrar allò que poden i saben fer.

Doncs bé, sabeu que les tècniques d'estudi de l'Eùlàlia és un dels aspectes fonamentals de la meva intervenció psicopedagògica d'aquest semestre.

És evident doncs que, per les seves capacitats memorístiques, sobretot, dels temes que són dels interés, és molt més fàcil per a l'Eulàlia poder estudiar aquelles assignatures i material que no suposa l'afegit d'haver d'entendre-ho. Tot i així, això no vol dir que, en aquest aspecte no necessiti aprendre algunes tècniques d'estudi que li faciliten aquesta tasca.

No fa gaires dies, l'Eulàlia s'havia d'afrontar a l'estudi de les capitals i els països de tot el món. Per tant,el seu aprenentatge suposava l'estudi memorístic de molts de noms dels diferents continents i, posteriorment, poder ubicar-los al mapa.

Per a l'Eulàlia això no ha estat una tasca gaire complicada, tot i que, hem hagut d'ajudar-la a poder estructurar la matèria per estudiar-la. Repassar amb ella cada continent i poder dividir la feina en petits grups per tal que pogués anar aprenent de forma àgil els noms de cadascun dels països i les capitals. D'entrada l'Eulàlia és va atavalar molt, se li va "fer una muntanya" i no sabia per on començar però poc a poc, ha pogut estructurar la matèria i, finalment, ha pogut sortir-se'n. A més, el seu elevat grau d'exigència, ha fet que el rendiment acadèmic en aquesta assignatura hagi estat excel·lent.

La veritat és que s'ha mostrat satisfeta, tot i les seves dificultats per expressar les emocions que li ha suposat poder aprovar alguns exàmens relacionats amb aquesta assignatura.

Es demostra que, la seva autoestima s'ha vist retroalimentada i la seva implicació en aquesta assignatura és molt més elevada que a l'inici del curs.

El mateix passa amb una altra assignatura en que, l'estudi memorístic és una tècnica que ha de posar en joc per tal de sortir-se'n amb l'aprenentatge. Es tracta de la taula periòdica dels elements.

En aquest cas però, ha demostrat un grau d'autonomia més elevat. Ràpidament ha interioritzat la tècnica d'estudi atès que, ella mateixa va poder repartir la matèria en petits grups i fent agrupaments de la mateixa per afinitat, de manera que li ha estat més fàcil posar-se a estudiar, rebaixant els índex d'angoixa que això li suposava en un primer moment.

Una anècdota final: Des de no fa gaires dies, l'Eulàlia s'ha obsessionat amb el cup de Rubik. Ha mostrat molt d'interés, és una tasca mecànica que li apassiona. Així doncs, des del primer moment, se li va deixar molt clar que, dintre de la sessió amb la psicopedagoga no podia fer-lo a menys qye hagués acabat la feina.

Finalment, avui ha portat el Cup de Rubik complert i ha mostrat una mostra d'alegria i de satisfacció exagerada potser, per a la seva edat. Almenys, d'aquesta manera hem aconseguit que pugui mostrar els seus sentiments.

Penso que, amb aquests nois, s'han de poder aprofitar situacions com aquesta amb el cup de Rubik, no només per fer-li saber la satisfacció que a ella li suposa sinó que, a més, empatitzem amb ella, amb les seves necessitats i els seus interessos. Encara que això li hagi suposat molt de temps i no l'hagi pogut dedicar a les seves amigues. Cal dir però que, tot i que té 14 anys, d'amigues en té poques i no mostra gaire interés per compartir moments amb elles.

Seguim...

Aspectes interessants de la intervenció amb l'Eulàlia (SA)

Hola companys/es,

Com sabeu, en aquesta segona estada de pràctiques estic intervenint amb nens amb diferents dificultats d'aprenentatge, fonamentalment amb una noia adolescent afectada per la Síndrome d'Asperger entre d'altres.

Doncs bé, mitjançant algunes observacions realitzades a mesura que vaig intervenint s'han observat alguns canvis en la noia. Sabem que, els alumnes afectats per la Síndrome d'Asperger, a part de les dificultats en l'aprenentatge que és el que estem treballant amb ella, també mostren serioses dificultats en les relacions socials, tant amb adults com amb el grup d'iguals. Sobretot, a part de la manca d'expressivitat i expressió de sentiments, mostren poca empatia amb el seu entorn, fruit de la maca d'interés pels altres.

Fins ara, amb l'Eulàlia, m'havia trobat en alguna situació en la que s'havia pout observar aquestes dificultats si més no, la passada setmana va poder realitzar una aproximació al món dels altres i una mínima mostra d'empatia.

Així doncs, la passada setmana, vam haver de modificar l'horari en que ella és atesa per part de la meva tutora i jo mateixa atès que, estic realitzant un curs a Barcelona ( Formación en TEA para profesionales. Trastornos del espectro autista a l'Hospital Sant Joan de Déu). L'Eulàlia mai havia fet cap comentari al respecte sobre la vida dels altres, els seus sentiments i les emocions. En aquest cas doncs, l'Eulàlia va poder empatitzar amb mi i, deseguida que ens vam veure va preguntar-me: Què tal Inés a Barcelona? Ha anat bé el curs?

Sembla una pregunta força simple però és un gran mèrit a la vida dels nois i noies afectats per aquesta síndrome. Aquesta aproximació a l'altre és un fet que s'ha de tenir en compte. Se l'ha de gratificar per haver realitzat aquesta pregunta.

La meva mostra d'alegria i d'espontaneïtat va respondre a la seva pregunta explicant-li, evidentment, que estava molt contenta i, a la vegada, molt agraida per tal que ella s'hagués pogut preocupar per mi.

Continuem treballant... 

Alguns materials útils i recomanables

Hola a tothom,

Veureu que us he facilitat al meu blog alguns dels materials que fem servir per tal de poder intervenir amb l'alumna dislèxica.

Treballem tant en la llengua castellana com la catalana, mitjançant els quaderns de reforç a més del material que ella utilitza a l'institut. Veureu doncs que, us mosto la portada d'aquestes quaderns en el seu nivell 1 però podeu trobar nivells de dificultat més elevats: 2, 3 i 4.

Cal dir que amb l'Anna em començat utilitzant el quadern de reforç 1 però poc a poc anem introduïnt els altres atès que, per una banda el que pretenem és reforçar allò que la nena ha de saber i no sempre sap mitjançant activitats que a ella li podem se,blar senzilles però que li serveixen de reforç i, gràcies als quaderns de nivells més elevats podem iniciar l'estudi de nous conceptes en matèria de llengua castellana i catalana atès que, el fet que l'Anna pugui familiaritzar-se amb aquest temari li resulta més fàcil a l'hora de poder aprendre-ho a l'institut quan ho explica el professor. És interessant i necessària aquesta tasca de treball prèvi dels nous aprenentatges.

Espero que us sigui útil, de totes maneres existeixen altres materials de diverses editorials que també són força útils. De moment us faig arribar els que estem treballant en l'actualitat.

El tractament de la dislèxia amb l'Anna

El més important per iniciar el tractament amb nens afectats per la dislèxia com és el cas de l’Anna, és explicar-li al propi subjecte la naturalesa del seu problema de la forma més clara possible. En el nostre cas però, aquesta tasca fou portada a terme per part dels professionals del Centre mèdic Sant Joan de Déu de Barcelona atès que foren els que van realitzar-ne el diagnòstic.

Els pares de l’Anna, sensibilitzats amb aquesta situació, es postren positius i sensibles a les necessitats de la seva filla i, decideixen que, al nostre centre puguem realitzar-ne la intervenció psicopedagògica.

He de dir també que, la intervenció reeducativa sempre és més eficient com més precoç es detecta la dificultat. En aquest cas, l’Anna ha estat diagnosticada aquest passat estiu amb 11 anys d’edat cronològica, podem dir per tant, que aquest fet pot dificultar la nostra intervenció, tot i així, també tenim alguns punts a favor que són:

·      Molta implicació per part de la família de la jove per atendre les necessitats en el nucli familiar.

·      Canvi d’escola de la noia en iniciar l’etapa d’escolarització secundària obligatòria per tal que pugui assistir a un IES privat on la jove ha trobat un clima d’acceptació i de treball en petit grup que fa possible una atenció més adequada vers les seves dificultats.

·      Molta implicació i motivació vers als estudis per part de l’Anna.

·      Rendiment acadèmic relativament acceptable atès que és una jove que dedica moltes hores als estudis tot i les seves limitacions en la lectoescriptura.

·      Context educatiu molt conscient de les necessitats, les potencialitats i les limitacions de la noia.

Així doncs, els dos pilars en que basem el tractament de la dislèxia són:

·      La reeducació: ens referim al suport que prestem a la noia directament per a millorar la seva lectroescriptura i desenvolupar estratègies compensatòries per a poder avançar en els aprenentatges acadèmics.

·       Les acomodacions: ens referim a aquelles adaptacions que poden i, haurien de desenvolupar des de l’escola, a l’hora d’atendre les dificultats en la lectoescriptura de l’Anna. En aquest cas, ens consta que amb les recomanacions que van realitzar des de l’Hospital Sant Joan de Déu, a l’IES on està escolaritzada la noia, han realitzat aquelles acomodacions que han cregut més convenients; si més no, per part meva com a psicopedagoga que en realitza la reeducació, mantenim coordinació fluida amb el seu tutor per tal que així sigui.

Reeducació:

L’Anna haurà de seguir totes les etapes que requereix l’aprenentatge lector en tots els nens amb o sense dificultats en la lesctoescriptura i són els següents:

·         Desxifrar el codi escrit: Per tal de poder desxifrar el codi escrit hem de poder:

o      Desenvolupar la consciència fonològica; és a dir, l’Anna ha de prendre consciència que les paraules poden descompondre’s en fonemes.

o      Aprendre la correspondència fonema-grafema, és a dir, cada fonema es representa amb un símbol concret o grafema.

És en aquests dos passos bàsics que rau la gran dificultat dels nens dislèxics com és el cas de l’Anna, de manera que la intervenció ha d’anar encaminada a un entrenament intensiu d’aquests aspectes.

La consciència fonològica la podem treballar amb: paraules de so semblant, amb rimes, descomponent les paraules en síl·labes, lletrejant...

·       Aprendre a llegir: Un cop l’Anna ha après a desxifrar el codi escrit, està preparada per poder aprendre a llegir. Així doncs, la pràctica és la base de l’aprenentatge de qualsevol tècnica. A copia de disciplina, haurem d’aconseguir que l’Anna pugui arribar a tenir una lectura útil i funcional per a accedir a la informació presentada en forma de llenguatge escrit. 

·       Com ser un lector eficient: Una lectura eficient és aquella que es duu a terme de manera fluïda, ràpida i exacta, i que permet una bona comprensió del text escrit. Aquest procés és etern, si no impossible, per als nens i joves dislèxics.

Els aspectes que hem de tenir en compte en la reeducació són:

o     Instrucció sistemàtica i directa de la consciència fonològica, correspondència fonema-grafema, lletreig, lectura global, riquesa de vocabulari...

o     Practicar per tal d’aplicar les pautes en la lectura i l’escriptura.

o     Entrenament per adquirir fluïdesa.

o     Oferir experiències escolars enriquidores: escoltar, conversa, explicar històries...

o     Redacció.

o     Adquisició de vocabulari acadèmic.

o     Ortografia.

o     Tècniques d’estudi.

El material que utilitzem per realitzar la reeducació amb l’Anna acostuma a ser amb el suport dels deures de l’IES i també, amb material de suport, sobretot el que van proposar des del Centre Mèdic Sant Joan de Déu en realitzar el diagnòstic de dislèxia de la jove.



Diagnòstic de l 'Anna

Tot i que l'Anna i la Noèlia són dos nenes amb diagnòstic de Dislèxia, en el cas de la Noèlia es tracta d'una nena de primària i, l'Anna és una jove de primer curs d'ESO.

Amb la Noèlia, la meva intervenció psicopedagògica va consistir en el diagnòstic de Dislèxia atès que, des de l'escola i també per part de la família s'observaben certes dificultats en l'aprenentatge de la lectura i també de l'escritpura. L'única demanda fou doncs, realitzar-ne el disgnòstic del qual se'n va desprendre l'assessorament psicopedagògic corresponent tant a la família com als professionals del CEIP on es troba escolaritzada la noia. El tractament posterior no s'ha pogut portar a terme atès que la família no n'ha fet la demanda o, almenys, no al  centre on jo personalment realitzo les pràctiques.

En el cas de l'Anna, el diagnòstic fou realitzat per part dels professionals del Centre Mèdic Sant Joan de Déu de Barcelona. Tot i que el diagnòstic de dislèxia ha estat tardà, els pares de la jove ràpidament es van posar en contacte amb el centre on realitzo les pràctiques per tal que poguem realitzar-ne les reeducacions i les acomodacions necessàries que se'n deriven de les necessitats de la seva filla.

Seguidament us mostrem l'informe diagnòstic de l'Anna.

diagnòstic dislèxia anna

Les tècniques d'estudi amb l'Eulàlia

Hola a tothom,

Com heu pogut veure amb l'Eulàlia el treball es concreta fonamentalment amb l'aprenentatge de tècniques d'estudi per tal que pugui millorar el seu rendiment acadèmic. 

Sabem que els alumnes SA disposen d'un coeficient d'intel·ligència prou elevat com per poder tenir un rendiment acadèmic adequat d'acord amb la seva edat cronològica. Tot i així, les enormes dificultats de relació amb els altres i sobretot, el dèficit en les funcions executives, impedeixen poder treure rendiment dels seus aprenentatges.

Si més no, cal dir que em observat algunes millores i la interiorització d'algunes de les tècniques d'estudi en relació al rendiment de l'Eulàlia.

La primera i la més important ha estat a nivell emocional. Cal dir que la noia mai ha mostrar una actitud incòmoda ni de desànim en l'assistència a les sessions amb la psicopedagoga però, durant les últimes sessions si que hem observat que la noia es mostra més contenta i es sent còmoda dintre del recurs. Hem de tenir en compte que, amb ella sempre hem intentat poder comentar aquells aspectes que li costen sempre des de l'humor (això no significa fer-ne burla), però sense donar-li massa importància fer molta insistència en allò que ha de millorar.

Pensem que és una fòrmula per tal que la noia entengui que ha de millorar algunes coses sense haver de sentir-se que l'estem jutjant o repetint-li que ho ha fet malament. Tot i que, se li ha d'explicar bé per que sinó tendeix a entendre allò que li dius amb un toc d'humor amb un sentit massa literal.

Tot i així podem dir que la jove assisteix contenta al recurs i això li ofereix un espai on pot desangoixar-se i treballar els deures en una actitud més positiva i més proactiva.

Seguidament hem de dir que, es mostra bastant més endressada amb els deures de la classe. ha pres consciència que l'estudi requereix també d'una actitud i que, aprendre no és només fer deures. Á més, una de les seves grans dificultats fruit de l'afectació de la Síndrome d'Asperger és el desordre i el caos.

En relació a aquest punt també hem observat millores prou significatives atès que li hem facilitat eines i rutines per tal que pugui posar ordre que li doni seguretat. Aquest és un tema molt important amb els alumnes Asperger no només per reduïr els seus índex d'angoixa sinó per que, el fet de tenir una estructura facilita el seu dia a dia. No em d'oblidar que són joves molt rutinaris i que agraeixin que els ajuden a posar ordre per que els simplifiquem la vida. Tenen dificultats exagerades en la planificació dels fets.

Podem dir que l'Eulàlia, actualment, és capaç de saber aquells deures que ha de fer i sap prioritzar-ne els que són més urgents per entregar al professor. Ha après també a posar ordre a la taula dels deures; sap que només pot tenir a la vista aquell material que necessiti per realitzar els deures concrets d'una matèria, la resta de material ha de ser desat a la motxilla. D'aquesta manera evitem que es despisti massa i que focalitzi amb el tema que hem de treballar. En cas contrari, l'Eulàlia tendeix a canviar de tema, es distreu amb facilitat i acostuma a recòrrer a temes que li són del seu propi interés. 

Un altre tema important és l'ordre i la polidesa amb els deures. L'Eulàlia acostumava a deixar les fitxes soltes de les activitats dintre del llibre, sense ser arxivades a la llibreta sense cap ordre nni coherència fet que li feia difícil seguir el tema que, posteriorment, havia d'estudiar per a l'exàmen. En l'actualitat, ja té més facilitat per posar la data a cada fitxa i les fulles endressades amb ordre dintre de la llibreta.

La lectura també és un tema que treballem amb ella. Li costa molt no només l'entonació sino també la velocitat lectora, la comprensió i respectar els signes de puntuació. Si més no, encara que de forma molt forçada, estem aconseguint que llegeixi tots els dies que té sessió amb mi. Esperem que, abans que jo acabi les pràctiques pugui llegir una mica millor i amb una actitud més positiva vers la lectura.  

Com veieu, hem anat aconseguint algunes millores en el rendiment de la noia. De fet mostra una actitud de col·laboració i es veu més contenta amb el seu rendiment atès que aquests canvis són reforçats positivament per part de la psicopedagoga i també per part d'algun dels seus professors a l'IES on està escolaritzada.

Tot i així, penso que hem de continuar treballant amb aquesta línia per que pugui automatitzar aquests procediments a l'hora de treballar i continuar produïnt altres millores.

En breu continuo explicant-vos...

Protocol d'observació per a detectar indicadors de la dislèxia en cicles formatius i batxillerat de la Generalitat de Catalunya

protocol detecció dislèxia cicles i batxillerat

Protocol d'observació per a detectar indicadors de la dislèxia en l'etapa de primària i cicle mitjà de la Generalitat de Catalunya

Seguidament us adjunto els protocols que ha confeccionat la Generalitat de Catalunya conjuntament amb el col·legi de logopedes de catalunya per a la detecció d'indicadors de dislèxia a les escoles catalanes. Recentment us vaig fer arribar la presentació que en va fer la Consellera d'Ensenyament.

Cal dir però que, aquest protocol és un seguit d'ítems que ens serveixen per fer una primera aproximació a la realitat del nen/jove però en cap cas és subtitutiu de diagnòstic amb proves estadaritades com les que us he anat presentat anteriorment en aquest bloc. De totes maneres és una eina útil per poder iniciar un treball col·laboratiu amb la família i amb l'escola.

  

procotol detecció dislèxia primària

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat presenta les eines per a la detecció i actuació en la dislèxia

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha presentat avui les eines per a la detecció i actuació en la dislèxia. Es tracta d’un document elaborat i publicat amb la col·laboració del Col·legi de Logopedes de Catalunya. En la presentació també hi ha participat la directora general d’Educació Infantil i Primària, Alba Espot, i degana del Col·legi de Logopedes de Catalunya, Anna Civit.

El protocol té com a principal objectiu la detecció precoç dels casos d’alumnat amb dislèxia  i la promoció de la seva atenció. Aquesta iniciativa s’emmarca en la lluita contra el fracàs escolar fixada en el Pla de Govern 2011-2014, un pla que marca com a un dels objectius la detecció precoç de les necessitats i mancances educatives.

Aquesta nova eina aplega un conjunt de materials adreçats a oferir al professorat mecanismes per a detectar els casos de dislèxia a les aules i poder actuar. Els documents permeten donar resposta a les situacions de dislèxia en el marc de l’escola i l’institut i amb un cost reduït per a les famílies. El protocol està adreçat al professorat dels centres i implica a totes les etapes educatives, des de segon cicle d’educació infantil fins a batxillerat i cicles formatius d’FP.

En cadascuna de les etapes els docents disposaran de material per detectar aquelles mancances que poden ser indicatives de dislèxia segons les franges d’edat, així com de les pautes d’actuació i intervenció per a cada etapa. Segons la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, “cal tenir un bon diagnòstic del fenomen per tenir capacitat d’intervenció, i per això és fonamental que els docents estiguin preparats per tenir un primer enfoc del problema i així poder actuar. Apostem per tal que l’èxit arribi a tothom i perquè l’alumne tingui la resposta al propi centre”.

La consellera Rigau ha afegit que “volem que el centre sigui una plataforma de servei a tots els alumnes; volem que l’alumne amb dislèxia se’n surti. Sabem que si hi posa més voluntat, pot arribar també a l’èxit. Però volem posar al seu abast els suports necessaris per tal que ho pugui superar”.

La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge que té especial incidència en la lectura i l’escriptura. Els primers símptomes relacionats amb la dislèxia apareixen als 2 anys i associats a trastorns fonològics, que es mostren com una mala vocalització. Segons estudis recents la dislèxia afecta entre un 4 i un 10% d’alumnes, una xifra que varia segons on es marqui el límit en l’ampli espectre de símptomes.

Una bona detecció d’aquest trastorn i una bona actuació pedagògica pot ser fonamental per tractar la dislèxia. Altres dels factors que fan preveure un millor pronòstic són unes bones habilitats del llenguatge oral, un bon suport familiar i escolar i les habilitats per mantenir l’atenció. El protocol és una eina que ha de facilitar aquesta tasca al professorat i en casos més greus, disposar d’un suport més intensiu.

El professorat disposarà d’un protocol que podrà emplenarà sobre l’alumne. Aquest protocol inclou dos tipus de preguntes: unes que aporten informació sobre els casos que cal seguir de prop i unes altres que indiquen factors d’alt risc.

La tasca de detecció i atenció a la dislèxia va estretament relacionada amb el Suport Escolar Personalitzat, una iniciativa del Departament d’Ensenyament que s’ha iniciat aquest curs amb l’objectiu d’oferir una atenció personalitzada a l’alumnat amb majors necessitats. Aquest curs cada centre disposa de 36 hores setmanals de SEP per a cada línia educativa.

Bon dia a tothom,

Haureu observat que en diagnòstic de trastorn de la Dislèxia de la Noèlia, l'informe psicopedagògic està signat en data juliol de 2011.

Tot i que el període de pràctiques s'iniciava en començar el semestre 2011-12, vaig poder realitzar el diagnòstic de la Noèlia conjuntament amb la meva tutora de pràctiques durant el mes de juliol. El fet que hagués realitzat la primera estada de pràctiques al mateix centre on l'estic realitzant en l'actualitat em va donar la possibilitat de continuar veient alguns casos. 

Fins al moment no havia pogut experimentar amb cap diagnòstic de trastorn de Dislèxia i, em va semblar interessant i necessari per al meu aprenentatge com a futura psicopedagoga.  

Informe psicopedagògic de diagnòstic de la Noèlia

Seguidament us mostro l'informe psicopedagògic de diagnòstic de la Noèlia. Es mostren les puntuacions finals dels tests psicopmètrics que se li van passar per tal de respondre a la demanda dels pares de la nena. A més, amb això es van poder oferir un seguit de pautes a la família i també a l'escola en la que està escolatitzada la Noèlia per treballar amb ella les dificultats que li suposa el trastorn de Dislèxia.

Veureu que he esborrat el nom de la nena i el de la meva tutora atès que, evidentment, va signar ella l'informe.

diagnòstic dislèxia noèlia

Child Behavior Checklist

Child Behavior

ITPA: Test Illinois d'aptituds psicolingüístiques

El principal objectiu d’aquesta proba és detectar possibles errades o dificultats en el procés de comunicació (deficiències en la percepció, interpretació o transmissió) que són causa de la majoria dels problemes de l’aprenentatge escolar. Al mateix temps, de forma complementària, intenta posar de manifest les habilitats o condicions positives que poden servir de suport a un programa de recuperació.

Itpa

Veureu que un dels cognoms reals de la noia no l'he esborrat en aquest cas atès que, no l'escriu correctament. Es menja una "a". La Noèlia (nom falç) escriu TAFLLA en lloc de TAFALLA.

TALEC: Test d'anàlisi de lectura i escriptura en català

El TALEC construït per a investigar amb rapidesa i detall el nivell general i les característiques essencials de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Comprèn dues parts (Lectura y Escriptura) cada una de les quals està integrada per diverses probes.

talec

TAMAI: Test auto-avaluador multi-factorial de l’adaptació infantil

Destinat a l’apreciació del grau d’adaptació, ofereix la novetat de distingir, en cada un dels aspectes clàssics, unes sub-categories que s’associen entre si formant conglomerats o clústers, que permetin determinar les causes de la inadaptació. Analitza també les actituds educadores dels pares. Entre els diversos factors avaluats hi consten els següents: - Infravaloració, - Regressió, - Indisciplina, - Conflicte amb les normes, - Desconfiança social i - Relacions amb els pares.

tamai

CPQ-A: Qüestionari de personalitat d'Eysenck

Qüestionari de la personalitat per a nens. Aprecia 14 característiques de primer ordre i 3 de segon ordre de la personalitat, inclòs l’aspecte intel·lectual. Permet una avaluació en relació amb l’adaptació de nens al final de l’Educació Primària.

cpq-a

WISC-R Escala d'intel·ligència de Wechsler per a nens revisada

És un test psicomètric que avalua de forma complerta la capacitat intel·lectual dels nens. Una de les seves característiques més importants és la distribució de les seves proves en dos grups: verbals i manipulatives. Gràcies a la subdivisió en proves, es podrà utilitzar aquesta part per a fer una estimació de la seva capacitat.

VERBALS	MANIPULATIVeS
1. Informació	2. Figures incomplertes
3. Semblances	4. Historietes
5. Aritmètica	6. Cubs
7. Vocabulari	8. Trencaclosques
9. Comprensió	10. Laberints

El format del WISC-R, amb diverses proves, ajuda a evitar o, en qualsevol cas, a minorar el sentiment de frustració que resulta de l'aplicació d'un element després d'altre per sobre del nivell de comprensió del nen.

D'altra banda, el temps que dura l'aplicació està tipificat, la qual cosa permet una distribució més eficaç del temps de l'examinador. Si el temps que disposa és especialment curt, pot utilitzar diverses combinacions del WISC-R, com per exemple una forma abreujada composta solament d'algunes proves d'una manera molt flexible.

La presència d'una gamma de tasques variada i extensa en cadascuna de les proves, fa del WISC-R una Escala molt valuosa. Aquesta diversitat manté, a més, la motivació elevada i dóna un aspecte de validesa tant davant del nen com davant aquelles persones amb les quals s'han de discutir els resultats.

wisc-r

Fixe-us que al lloc on s'han d'escriure les dades personals del subjecte que realitza el test, la Noèlia ja mostra les primeres dificultats. Veureu que he esborrat el nom real de la noia però, al lloc on ha d'escriure el centre educatiu on està escolatitzada ja mostra una dificultat important. El CEIP es diu Cinta Curto i la noia escriu erròniament Cinta Cruto.