Hola companys/es,
Com sabeu, en aquesta segona estada de pràctiques estic intervenint amb nens amb diferents dificultats d'aprenentatge, fonamentalment amb una noia adolescent afectada per la Síndrome d'Asperger entre d'altres.
Doncs bé, mitjançant algunes observacions realitzades a mesura que vaig intervenint s'han observat alguns canvis en la noia. Sabem que, els alumnes afectats per la Síndrome d'Asperger, a part de les dificultats en l'aprenentatge que és el que estem treballant amb ella, també mostren serioses dificultats en les relacions socials, tant amb adults com amb el grup d'iguals. Sobretot, a part de la manca d'expressivitat i expressió de sentiments, mostren poca empatia amb el seu entorn, fruit de la maca d'interés pels altres.
Fins ara, amb l'Eulàlia, m'havia trobat en alguna situació en la que s'havia pout observar aquestes dificultats si més no, la passada setmana va poder realitzar una aproximació al món dels altres i una mínima mostra d'empatia.
Així doncs, la passada setmana, vam haver de modificar l'horari en que ella és atesa per part de la meva tutora i jo mateixa atès que, estic realitzant un curs a Barcelona ( Formación en TEA para profesionales. Trastornos del espectro autista a l'Hospital Sant Joan de Déu). L'Eulàlia mai havia fet cap comentari al respecte sobre la vida dels altres, els seus sentiments i les emocions. En aquest cas doncs, l'Eulàlia va poder empatitzar amb mi i, deseguida que ens vam veure va preguntar-me: Què tal Inés a Barcelona? Ha anat bé el curs?
Sembla una pregunta força simple però és un gran mèrit a la vida dels nois i noies afectats per aquesta síndrome. Aquesta aproximació a l'altre és un fet que s'ha de tenir en compte. Se l'ha de gratificar per haver realitzat aquesta pregunta.
La meva mostra d'alegria i d'espontaneïtat va respondre a la seva pregunta explicant-li, evidentment, que estava molt contenta i, a la vegada, molt agraida per tal que ella s'hagués pogut preocupar per mi.
Continuem treballant...
No hay comentarios:
Publicar un comentario