viernes, 16 de diciembre de 2011

Conclusions

El proper dimarts dia 20 de desembre i coincidint amb l’acabament del primer trimestre, finalitza el meu segon període de pràctiques.

El fet de realitzar la meva estada de pràctiques al mateix centre extern i amb la mateixa tutora que durant el curs passat crec que ha estat un fet enriquidor. Des del primer moment, ambdues vam tenir clar que, el fet de retrobar-nos amb les meves pràctiques podria suposar això mateix, un lloc on jo em sentia còmoda, amb una tutora que ja no era desconeguda per a mi. Tot i això, aquest fet podria també suposar un empobriment del meu aprenentatge per no repetir-me en aspectes que ja vaig poder conèixer durant el curs anterior.

L’aposta per part de la meva tutora, la Mª Àngels fou clara i em va dir: pretenc que puguis veure diferents tipus de casos, com s’intervé amb aquest tenint en compte que les dificultats que aquest presenten són diverses, les famílies i contextos també ho són i, posteriorment quin tipus d’assessorament es pot realitzar. Així doncs, va seleccionar tres casos, una noia adolescent afectada per la Síndrome d’Asperger, una altra jove adolescent diagnosticada com a Dislèxica i, finalment, un nen de primària que prové d’un context socioeconòmic baix i que suposava poder aprendre de la intervenció psicopedagògica des del treball del benestar emocional de l’alumne. Finalment, vam incloure una altra nena al meu segon pràcticum, concretament una nena de primària que no disposava de diagnòstic però semblava que tot apuntava a una possible dislèxia. El motiu pel qual, la Mª Àngels va optar per aquesta implementació d’última hora fou per tal que pogués veure com es porta a terme un diagnòstic, fet que encara no havia pogut conèixer des de la vessant pràctica.

Per tant podríem dir que, aquest repte em va suposar, d’entrada, una feinada atès que, implicava, més o menys, com a tres “miniprojectes” concrets i conseqüentment, el coneixement de realitats molt diverses, recerca d’informació teòrica, possible teories d’intervenció, aproximació al diferents test i bateries, resumint, una aproximació a la diversitat.

Crec que ha estat una aproximació a la realitat de la intervenció i l’assessorament psicopedagògic, una experiència de socialització “en la pràctica” i no substituïble per una situació de laboratori. És una experiència de síntesi, pel que fa a la necessitat d’utilitzar d’una manera adequada els coneixements previs, però, alhora també és una experiència d’aprenentatge perquè s’experimenta per primera vegada la globalitat del món professional. També s’hi viu una immersió en un entorn complex, amb regles pròpies, com és el cas del món professional.

Donar les gràcies també a la meva tutora de pràctiques que, no ha escatimat en cap moment l’horari de les meves pràctiques. Què vull dir? Ambdues hem estat conscients que l’estada de pràctiques tenia una carrega d’hores de pràctiques de 75h em concret, tot i així, tampoc ha portat un control exhaustiu de les mateixes (és conscient que n’he realitzat bastants més de les 75h mínimes) ates que, tant ella com jo hem prioritzat sempre els meus aprenentatges sobre La tasca psicopedagògica, sense pensar em les hores. Entenc doncs que, aquest fet no només explica les meves ganes d’aprendre sinó també la implicació de la meva tutora posant al meu abast tot tipus de recursos, tangibles i intangibles, personals i professionals.  La Mª Àngels, la meva tutora al centre extern, crec que ha sabut calibrar i entendre les meves dificultats i potencialitats com a alumna en pràctiques oferint-me les pautes a seguir i corregint-me en el cas necessari, sense que jo m’hagi sentit fiscalitzada i/o constantment avaluada, al mateix temps que m’ha encoratjat a posicionar-me, a dialogar i poder donar la meva opinió en cada activitat que portàvem a terme, tant durant els moments d’assessorament als pares, en les coordinacions i entrevistes conjuntes de treballa amb altres professionals (sobretot tutors de les escoles i EAP Baix Ebre), com també en els moments d’intervenció psicopedagògica amb els propis alumnes.

Crec que amb aquest segon pràcticum he pogut veure altres aspectes de la psicopedagogia que fins al moment desconeixia en la seva vessant més pràctica. M’ha estat possible poder realitzar un aproximació a tasques d’intervenció psicopedagògica ven diverses, podríem dir que m’ha estat possible poder realitzar “diferents tastets”, d’allò que suposa llicenciar-me en psicopedagogia. La meva sensació és que no m’he encasellat en un aspecte concret (assessorament o intervenció), sinó que, m’ha estat possible poder fer una mica de tot.  

Puc dir finalment que, amb l’estada de pràctiques, encara que hagis aprés molt, te’n adones que, la llicenciatura és només una porta que et situa en front un cap professional apassionant sinó que, és l’accés a la formació continua i al reciclatge constant i permanent per poder continuar aprenent amb més especificitat.

Des d’aquí, gràcies a les famílies, a la xarxa de serveis educatius i socials per compartir amb mi moments i reflexions de la seva professió, per fer possible que em sentís el més a prop possible d’allò que serà la meva professió, fent una menció especial a la meva tutora de pràctiques, Mª Àngels Piquet pel seu saber ser, saber fer i saber estar, posant-lo a la meva disposició i, evidentment, gràcies a l’Eulàlia, la Noèlia, l’Anna i el David per posar al meu abast una aproximació a la diversitat.

L'assessorament al tutor de l'Anna

En relació a l’assessorament al tutor de l’Anna cal dir que, es tracta d’un professional amb una àmplia experiència en el món de l’educació i que, no era la primera vegada que es trobava amb una alumna amb el diagnòstic de l’Anna per tant, sempre va mostrar una actitud col·laboradora i de treball conjunt amb la meva tutora de pràctiques i, conseqüentment també amb mi. Ha estat obert a qualsevol reflexió conjunta amb la meva tutora. És cert també que, des de l’escola han estat molt atents a les necessitats de la noia i s’han posat a la seva disposició des del primer dia. La baixa ràtio d’alumnes per aula està fent possible un treball personalitzat amb la noia que, no requereix d’un projecte inidividualitzat (PI), de fet des de l’EAP del Baix Ebre no ho han considerat oportú, però si que li han ofert un tracte molt directe i unes atencions especials dintre de l’aula ordinària apostant per la zona de desenvolupament proper dintre del grup heterogeni.

Cal afegir que, sota criteri del tutor de la noia i, prèviament consensuat amb els pares i la meva tutora, vam decidir que el millor per a l'Anna seria assistir a classes de desdoblament per a aquelles assigantures que prevèiem més mancances com era les matemàtiques i que, des del centre educatiu es podrien atendre adequadament només amb aquest reforç. En canvi, es va acordar que el tema de la reeducació en tema de la lectura atès que, el treballàvem des del centre on realitzo les pràctiques i per una qüestió de dificultats per fer-ho el tutor i la resta de claustre de professors. A més, d'aquesta manera, i atenent a la necessitat de l'Anna per assistir a classes ordinàries (evitant més desdoblaments). Crec que aquesta decisió ha estat molt interessant tenint en compte l'estat emocional de la nena per tal que no es sentís estigmatitzada del grupi, entenent que podria suposar per a ella una afectació en la seva autoestima.  

L'assessorament als pares de l'Anna

El que també m’ha semblat molt interessant en l’assessorament als pares de l’Anna ha estat l’actitud que han pres vers les dificultats de la seva filla. Per una part, tant un com l’altre, han sabut mostrar molta calma sense sentir-se impotents vers el diagnòstic de la seva filla. La sensació que m’ha donat és que, realment han pogut acceptar la situació de la seva filla i han pres la postura, que per mi és la més adient, atès que intenten ajudar a la seva filla el suport necessari però sense atabalar-se i sense transmetre sentiment d’angoixa. Crec que, aquesta és una actitud força necessària per tal que l’Anna accepti el seu diagnòstic sense traumatitzar-se. Me’n he adonat que els pares han estat una peça fonamental en l’acceptació de la dislèxia per a l’Anna atès que, mai s’ha mostrat excessivament preocupada ni es sent estigmatitzada pel fet de dir que és dislèxica ans al contrari, crec que li ha servit de revulsiu per millorar cada dia.

La calma i la sensació de calma que transmeten els pares, tot i la implicació en l’assessorament psicopedagògic, crec que ha estat un punt determinant per tal que la nena pugui viure les seves dificultats relativitzant al màxim i entenc que, ella és una nena amb unes necessitats concretes però que això no suposa una impossibilitat per poder aconseguir els èxits acadèmics que tant desitja.

Com m'he sentit intervenint amb el cas de l'Anna

Intervenint conjuntament amb la Mª Àngels, la meva tutora al centre extern, en concret amb el cas de l’Anna, m’he sentit molt còmoda. Crec que l’Anna és l’alumna de la que he pogut aprendre més, no només per la possibilitat d’intervenció psicopedagògica amb ella, sinó per tot allò que ella m’ha ensenyat. L’Anna, amb només 11 anys, és la història de la superació personal i l’esforç.

Es tracta  d’una noia molt simpàtica i que coneix perfectament el seu diagnòstic. En algunes ocasions es mostrava preocupada pel seu rendiment acadèmic però sota cap concepte demostrava ganes de “tirar la tovallola”. Ella sempre deia: es que demà tinc un examen i a mi això em costa més temps que als altres, però continuava treballant amb optimisme.

Aquest inici de curs ha estat tot un repte tant per a l’Anna com també per a la meva tutora de pràctiques i per a mi mateixa com a alumna atès que, iniciava el primer curs de la ESO. Evidentment, el canvi de cicle i també de centre suposa un esforç i una adaptació per a qualsevol jove, però per a ella se li sumava al recent diagnòstic de dislèxia. L’elecció del centre per escolaritzar a l’Anna en aquesta nova etapa acadèmica que havia d’encetar fou la primera mostra de sensibilitat en torn a les necessitats de la seva filla. Aquest es van decidir per un centre privat de Tortosa, no és que estigui a favor d’aquest tipus de centres atès que la feina que es realitza des dels centre públics per a mi és igual de vàlida i qualificada, si més no, és cert que, el centre en concret, ofereix un seguit d’atencions i possibilitats de flexibilitat en torn a les diversitats de les aules que, en altres centres de Tortosa potser no hagués estat tant fàcil. Per tant, crec que la postura dels pares de l’Anna fou encertada, pressa amb molta reflexió, prioritzant l’interés i les necessitats de la seva filla.

Cal dir doncs que, l’Anna compta amb dos punts forts molt importants i que, com a alumna de pràctiques et fa veure les potencialitats dels alumnes tot i les dificultats afegides, com també del context en el que s’insereixen. Així doncs, apunto com a positiu el fet de ser una noia molt conscient del seu diagnòstic i, conseqüentment, de les limitacions que suposa però, al mateix temps, les ganes de superar-se i aprendre constantment al mateix temps que, un suport i una implicació familiar envejable que aporta a l’Anna tot el que necessita per poder millor. Els seus pares, ambdós, no només posen a la seva disposició tots els recursos necessaris, materials i emocionals, sinó també, sempre s’han mostrat tant amb mi com amb la meva tutora, molt sensibilitzats amb l’assessorament psicopedagògic que se’ls oferia. Realment, són d’aquelles famílies que perceps que valoren i enalteixen la teva feina, en aquest cas el de la meva tutora fonamentalment, però també la meva, atès que en cap cas vaig notar cert recel pel fet de ser alumna.

També és cert que aquest fet a mi m’ha semblat fins hi tot molt més sorprenent que a la meva tutora de pràctiques fruit de la meva inexperiència, però cal dir també que, ella ha reconegut que, inevitablement és de les famílies més implicades, més agraïdes i més amables amb la feina psicopedagògica que s’ha trobat mai.

L'Anna és d'aquelles alumnes que posa fàcil la intervenció psicopedagògica i l'agraeix. M'ha reconfortat i m'ha ajudat, una vegada més a superar inseguretats vers la intervenció amb un alumna que disposava d'un diagnòstic incialment desconegut per a mi.

Reflexions "en veu alta" arran del cas de l'Anna

SUBJECTE DESTINATARI: Anna  
DIFICULTAT QUE PRESENTA: Dislèxia.
EDAT: Adolescent
DATA:  Dilluns i Dijous
HORES: 2h/ setmana
HORARI: 19’15h a 20h

Objectius:
  • Potenciar la millora de la lectura i la comprensió de textos en l’Anna.
  • Potenciar la millora de l’escriptura correcta en l’Anna.
  • Potenciar la millora de les dificultats d’aprenentatge de les matemàtiques en la resolució de problemes.
  • Potenciar la millora de les dificultats d’aprenentatge de les matemàtiques en l’execució d’operacions.
  • Assessorament i orientació dels suport i el tractament que requereix l’Anna tant per part de la família com a la resta de professionals que estan en contacte amb ella diàriament.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  • Programa de recuperació de la lectura.
  • Programa identificació de fons.
  • Programa escriure una paraula.
  • Programa escriure una frase.
  • Lectura conjunta.
  • Deures de classe amb els llibres de text.
  • Programa d’instrucció centar en l’ensenyament de diferents estructures (J. Orrantia i altres, 1993,1995) :
·         Ajudes externes (reescriptura): consisteix en la reescriptura del problema de manera que en ressalti l’estructura semántica per afavorir el processament lingüístic.
·         Representació lingüística del problema (base del text): consisteix en articular l’enunciat del problema en funció del que es coneix i del que no es coneix.
·         Representació figurativa del problema (model de la situació).
·         Raonament (planificació de la situació): es relaciona amb la decisió que hem de prendre pel que fa a l’operació que cal executar.
·         Revisió, avaluació i supervisió (ajudes metacognitives).
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  • Llibres de text.
  • Històries tallades a trossos.
  • Imatges variades.
  • Llibres de lectura.
  • Quaderns de problemes: Problemes Rubio.
  • Quaderns d’operacions matemàtiques: Quadern Rubio.
  • Quadern d’ortografia de llengua catalana, número 1. Editorial Barcanova.
  • Quadern de reforç de llengua catalana, número 1. Editorial Barcanova.
  • Entrevistes amb la família sempre que sigui necessari i coordinació amb el centre educatiu on està escolaritzada la nena.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  • Observació durant les sessions i mitjançant el diari de camp.

En el cas de l’Ana, prenem el diagnòstic que li van realitzar des de l’Hospital Sant Joan de Déu, concretament des de la Unitat especialitzada en trastorns del desenvolupament (UETD), com a punt de partida, per poder oferir un assessorament familiar i escolar, com també una reeducació d’acord amb aquest.

En relació a la lectura és on més he pogut veure la intervenció amb l’Anna, atès que, aquest objectiu poc a poc, ha anat prenent rellevància. La meva tutora li ha posat a l’abast, i a mi també, diferents tipus de material de treball sobretot per millorar-ne la comprensió i la velocitat lectora. Per altra part, l’escriptura, tot i no ser del tot la desitjada per a l’edat de l’Anna, es va quedar en segon terme d’intervenció per que és un aspecte que, entre la Mª Àngels i jo, vam poder valorar que no es veia tant afectada com la lectura. A més, la lectura li invalidava poder realitzar activitats i tasques acadèmiques de qualsevol altra matèria de forma més greu. 

La velocitat lectora i la comprensió són dos aspectes que invalidaven a l’Anna algunes de les seves activitats, evidentment no només en les àrees de llengües sinó també en la resta d’assignatures sobretot les ciències socials i les ciències naturals. Així doncs, la intervenció psicopedagògica amb l’Anna no només s’ha realitzat a partir del material de reeducació sinó que, per tal de poder treballar el principi de transferència, també hem utilitzat en alguna ocasió el seu material de l’aula.

Del material que hem treballat en vaig penjar algunes activitats més destacades, a tall d’exemple en un scribd en aquest bloc. Evidentment tenint en compte, sobretot, els diferents passos a tenir en compte abans-durant-després de la lectura que vaig descriure i amb el suport dels vídeos de la Dra. Isabel Solé.

Amb el material de classe, l’objectiu que la tutora meva plantejava per treballar fou des de sempre, el fet de poder fer lectura conjunta i comprensiva per, posteriorment, realitzar-ne el resum corresponent assegurant-nos que l’Anna havia entès el text, i en podia discernir la idea principal de les secundàries preveient l’estudi i la correcta redacció a l’hora de l’avaluació.

Cal dir també que, l’Anna no ha estat mai una noia que hagi tingut un rendiment acadèmic fluix i, de fet, segueix els cursos que li corresponen a la seva edat cronològica, si més no, aquest fet havia estat possible per la seva tenacitat i esforç vers al treball com també les seves ganes de superar-se. Això requeria per tant, moltes més hores d’estudi de les que, qualsevol dels seus companys pogués necessitar o necessitaria ella amb el seu coeficient intel·lectual. Fins al moment, això no havia suposat un entrebanc gaire important per a ella, però en la nova etapa de l’educació secundària obligatòria, feia preveure que s’accentuarien les dificultats.

El més important és que l’Anna prengués consciència de la necessitat d’una lectura correcta i comprensiva. Aquest punt de prendre consciència el vam traduir en: hem de llegir més lentament per poder llegir bé, després ja practicarem la velocitat lectora. El fet de voler llegir ràpid com la resta de companys de l’aula però erròniament fruit de les seves pròpies limitacions, ha estat sempre un gran handicap per a l’Anna atès que, en dificulta la comprensió i això suposa que en moltes ocasions com per exemple, quan es troba davant d’una prova escrita no contesti correctament a allò que se li demana per que no ho entès bé, encara que, segurament es sabia el tema que havia estudiat.

Com comprendreu, l’avaluació del cas sempre és complicada per que els resultats a curt termini són difícils de poder avaluar. En tot cas, les reflexions finals entre la meva tutora i jo han estat d’una millora en la lectura del textos i en la seva comprensió per part de l’alumna, encara que no haguem pogut aconseguir un velocitat lectora desitjable.

jueves, 15 de diciembre de 2011

La impotència de l'Eulàlia i el pla d'estudi per Nadal

Avui l'Eulàlia estava realment trista, tampoc és que ho demostrés gaire, no acostuma a mostrar massa els seus sentiments en general per les seves dificultats com alumna afectada per la síndrome d'asperger però ha verbalitzat el seu malestar arran de la primera avaluació del curs.

En general estava satisfeta per que ha millorat les notes del primer trimestre i, només ha suspés una assignatura. Poc a poc, he pogut entendre que el malestar no era per haver suspés l'anglès que de fet mai ha estat una alumna brillant amb aquesta assignatura sinó que, el que més greu li sabia era pensar que era per manca d'estudi de  la llista de verbs irregulars.

Li ha començat a tremolar la veu i fins hi tot se li posaven els ulls vermells només d'anomenar-ho. El problema és que no sé com em podré aprendre aquesta llista amb 140 verbs!! (ha d'estudiar els primers 120 verbs irregulars per que és on han arribat durant aquest primer trismestre per tal que ella es pugui anivellar amb els companys vers a l'inici del segon trimestre).

Juntament amb la meva tutora de pràctiques i jo mateixa, ha pogut reflexionar sobre les diferents tècniques d'estudi que hem anat utilitzant durant aquest primer trimestre per estudiar, depenent de la matèria d'estudi i, sobretot i molt important, treure una mica d'importància a això que tant l'estava angoixant. 

Cap problema Eulàlia, li he respost, tenim dies de vacances per estudiar una miqueta i també per descansar (per tal que no pensi que és un càstig al fet d'haver suspés tenint en compte les seves dificultats), recordes com vam aprendre a estudiar les capitals i els països del món? doncs podem fer-ho, més o menys, utilitzant la mateixa tècnica d'estudi. És normal que et sentis angoixada, tanta matèria tota "de cop" no saps ni per on començar però entre les tres ho solucionarem. ja saps que tu has de posar de la teva part.

A més, farem un pla d'estudi per a aquests dies de vacances de Nadal i així disposaràs de temps per poder gaudir de la família i també del descans merescut. 

Entre totes tres hem arribat a l'acord d'estudiar 10 verbs del llistat de verbs irregulars amb anglés i seguidament, repassem els 10 verbs que vam estudiar el dia anterior. Només necessitaràs dues horetes al dia.
A més, entre l'Eulàlia i jo, hem confeccionat el calendari amb els dies concrets que haurà d'estudiar i també, assenyalant aquells dies que podrà descansar.

Calendari de nadal amb l'Eulàlia



* Amb aquest horari no només hem ajudat a l'Eulàlia a posar una mica d'ordre al "caos" que normalment li suposa l'estudi (característica dels SA), sinó que a més l'hem ajudat a poder planificar (una altra de les dificultats dels SA per la seva discapacitat de la funció executiva) i a més, treballem la seva capacitat de transferència (poder aplicar una tècnica d'estudi ja treballada amb les capitals i els països del món, a una altra matèria, aquesta també és una característica típica de les dificultats dels alumnes SA).  

La meva tutora afegeix, però RECORDA:
  • Estudiem en un lloc tranquil, sense sorolls i al marge de la gent (preferiblement la teva habitació).
  • Recorda que aquest lloc sigui còmode per a tu.
  • Millor que estudies, per exemple, de 11h a 13h per que ja sabem que: és al matí quan el que s'estudia es recorda millor.
  • Pots fer aturades cada mitja hora per descansar uns deu minuts.
A més, als pares de l'Eulàlia també els hem "manat deures", els encomanem la tasca de preguntar cada dia el llistat de verbs que ha d'estudiar cada dia en petites fraccions.

Penso que aquesta reunió d'assessorament improvisada amb la mare de la noia també ha tranquil·litzat bastant a la família atès que, per una part, la mare de l'Eulàlia sempre ens ha semblat una senyora també poc expressiva i amb poca iniciativa, amb moltes ganes d'ajudar a la seva filla i molt preocupada però, maldestre a l'hora de poguer executar la tasca de suport. Al tracte amb la mare de l'Eulàlia recorda bastant a la seva filla. Per altra part, el pare de l'alumna, sembla un senyor més decidit i amb més capacitat a l'hora d'executar tasques i poder donar suport a l'Eulàlia però, al mateix temps s'entreveu que les dificultats de la seva filla el desvorden bastant, s'atavala amb facilitat. Això no ajuda a l'Eulàlia tant com caldria. És per aquest motiu que, el suport professional sempre l'han agraït no només pel tracte directe amb l'alumna sinó per que ells sembla que els reafirma en moments d'inseguretat (que no són pocs).

Penso que aquest suport a la família i no només l'assessorament, sinó d'escolta activa i de suport al dia a dia de l'Eulàlia també és una feina d'intervenció psicopedagògica necessària al mateix temps que, un repte professional interessant. Almenys aquesta és la sensació que m'ha donat com a alumna de pràctiques i m'ha suposat un gran aprenentatge.


domingo, 11 de diciembre de 2011

Per saber més...material d'interès

Seguidament vaig un resum de diferents tipus de materials interessants que, en la meva estada de pràctiques, he fet servir, sobretot en moments de reeducació i diagnòstic però també d'assessorament.

  • Col·lecció LECTOGRUP de l'editorial Text (Quadern vermell i lila són els que hem treballat tenint en compte que no són quaderns per a cap curs en concret però són els que més s'adaptaven a l'edat i els aprenentatges de l'Anna).
  • Col·lecció LECTORS de l'editorial Nadal. (Quaderns 17, 18, 19 i 20, també són els que millor s'adaptaven a les necessitats i les potencialitats de l'Anna).
  • Quaderns de reforç de llengua catalana i castellana de l'editorial Barcanova.
M'he pogut familiaritzar amb un seguit de material i instruments de diagnòstic, sobretot en el cas de la Noèlia.
  • T.A.L.E.C.
  • T.A.M.A.I.
  • WISC-IV.
  • CPQ-A.
  • EDA-H.
  • Test Illionis de aptitudes psicolingüísticas.
  • Cuestionario de Conducta de Achenbach.
 Alguns dels cursos del centre PRISMA que he realitzat també m'han estat força útils:
  • La Síndrome d'Asperger.
  • Dificultats d'aprenentatge de les matemàtiques.
  • Dificultats d'aprenentatge de la lectoescriptura.