El proper dimarts dia 20 de desembre i coincidint amb l’acabament del primer trimestre, finalitza el meu segon període de pràctiques.
El fet de realitzar la meva estada de pràctiques al mateix centre extern i amb la mateixa tutora que durant el curs passat crec que ha estat un fet enriquidor. Des del primer moment, ambdues vam tenir clar que, el fet de retrobar-nos amb les meves pràctiques podria suposar això mateix, un lloc on jo em sentia còmoda, amb una tutora que ja no era desconeguda per a mi. Tot i això, aquest fet podria també suposar un empobriment del meu aprenentatge per no repetir-me en aspectes que ja vaig poder conèixer durant el curs anterior.
L’aposta per part de la meva tutora, la Mª Àngels fou clara i em va dir: pretenc que puguis veure diferents tipus de casos, com s’intervé amb aquest tenint en compte que les dificultats que aquest presenten són diverses, les famílies i contextos també ho són i, posteriorment quin tipus d’assessorament es pot realitzar. Així doncs, va seleccionar tres casos, una noia adolescent afectada per la Síndrome d’Asperger, una altra jove adolescent diagnosticada com a Dislèxica i, finalment, un nen de primària que prové d’un context socioeconòmic baix i que suposava poder aprendre de la intervenció psicopedagògica des del treball del benestar emocional de l’alumne. Finalment, vam incloure una altra nena al meu segon pràcticum, concretament una nena de primària que no disposava de diagnòstic però semblava que tot apuntava a una possible dislèxia. El motiu pel qual, la Mª Àngels va optar per aquesta implementació d’última hora fou per tal que pogués veure com es porta a terme un diagnòstic, fet que encara no havia pogut conèixer des de la vessant pràctica.
Per tant podríem dir que, aquest repte em va suposar, d’entrada, una feinada atès que, implicava, més o menys, com a tres “miniprojectes” concrets i conseqüentment, el coneixement de realitats molt diverses, recerca d’informació teòrica, possible teories d’intervenció, aproximació al diferents test i bateries, resumint, una aproximació a la diversitat.
Crec que ha estat una aproximació a la realitat de la intervenció i l’assessorament psicopedagògic, una experiència de socialització “en la pràctica” i no substituïble per una situació de laboratori. És una experiència de síntesi, pel que fa a la necessitat d’utilitzar d’una manera adequada els coneixements previs, però, alhora també és una experiència d’aprenentatge perquè s’experimenta per primera vegada la globalitat del món professional. També s’hi viu una immersió en un entorn complex, amb regles pròpies, com és el cas del món professional.
Donar les gràcies també a la meva tutora de pràctiques que, no ha escatimat en cap moment l’horari de les meves pràctiques. Què vull dir? Ambdues hem estat conscients que l’estada de pràctiques tenia una carrega d’hores de pràctiques de 75h em concret, tot i així, tampoc ha portat un control exhaustiu de les mateixes (és conscient que n’he realitzat bastants més de les 75h mínimes) ates que, tant ella com jo hem prioritzat sempre els meus aprenentatges sobre La tasca psicopedagògica, sense pensar em les hores. Entenc doncs que, aquest fet no només explica les meves ganes d’aprendre sinó també la implicació de la meva tutora posant al meu abast tot tipus de recursos, tangibles i intangibles, personals i professionals. La Mª Àngels, la meva tutora al centre extern, crec que ha sabut calibrar i entendre les meves dificultats i potencialitats com a alumna en pràctiques oferint-me les pautes a seguir i corregint-me en el cas necessari, sense que jo m’hagi sentit fiscalitzada i/o constantment avaluada, al mateix temps que m’ha encoratjat a posicionar-me, a dialogar i poder donar la meva opinió en cada activitat que portàvem a terme, tant durant els moments d’assessorament als pares, en les coordinacions i entrevistes conjuntes de treballa amb altres professionals (sobretot tutors de les escoles i EAP Baix Ebre), com també en els moments d’intervenció psicopedagògica amb els propis alumnes.
Crec que amb aquest segon pràcticum he pogut veure altres aspectes de la psicopedagogia que fins al moment desconeixia en la seva vessant més pràctica. M’ha estat possible poder realitzar un aproximació a tasques d’intervenció psicopedagògica ven diverses, podríem dir que m’ha estat possible poder realitzar “diferents tastets”, d’allò que suposa llicenciar-me en psicopedagogia. La meva sensació és que no m’he encasellat en un aspecte concret (assessorament o intervenció), sinó que, m’ha estat possible poder fer una mica de tot.
Puc dir finalment que, amb l’estada de pràctiques, encara que hagis aprés molt, te’n adones que, la llicenciatura és només una porta que et situa en front un cap professional apassionant sinó que, és l’accés a la formació continua i al reciclatge constant i permanent per poder continuar aprenent amb més especificitat.
Des d’aquí, gràcies a les famílies, a la xarxa de serveis educatius i socials per compartir amb mi moments i reflexions de la seva professió, per fer possible que em sentís el més a prop possible d’allò que serà la meva professió, fent una menció especial a la meva tutora de pràctiques, Mª Àngels Piquet pel seu saber ser, saber fer i saber estar, posant-lo a la meva disposició i, evidentment, gràcies a l’Eulàlia, la Noèlia, l’Anna i el David per posar al meu abast una aproximació a la diversitat.
