La intervenció psicopedagògica amb el cas de l’Eulàlia m’ha fet “ballar el cap”. D’entrada em va descol·locar una mica el repte que em va proposar la meva tutora de pràctiques atès que, coneixia la Síndrome d’asperger i les conseqüències que suposa el fet de ser maldestres en les relacions i les habilitats socials, si més no, encara no havia pogut intervenir amb cap alumne amb aquestes característiques per poder ajudar-la en la millora de les seves dificultats d’aprenentatge.
Conèixer a l’Eulàlia no va ser fàcil per que, la seva inexpressió i la dificultat que mostra al contacte visual són factors que dificulten el fet de poder establir un vincle educatiu amb ella. A més, l’Eulàlia és una noia “llesta”, com la majoria d’alumnes afectats per aquesta síndrome, disposen doncs d’un coeficient intel·lectual mig-alt. Si més no, ràpidament vaig poder observar les dificultats que mostra l’Eulàlia per poder realitzar amb èxit els deures que li demanen des de l’institut, la manca d’hàbits d’estudi, les dificultats d’organització i de planificació. La deficiència en la funció executiva s’entreveia clarament. Aquest era per tant, l’objectiu de treball fonamental al que es referia la meva tutora quan exposava com s’havia d’intervenir amb l’Eulàlia. El que més em cridava l’atenció era aquesta sensació de conflicte entre les potencialitats de l’Eulàlia i les dificultats per executar, organitzar i planificar les tasques encomanades.
Amb el treball de reeducació amb l’Eulàlia m’he sentit satisfeta en veure que anava assolint, poc a poc, els reptes que li proposàvem, això sempre és gratificant per al professional i per a mi com alumna en pràctiques. La implicació de la noia ha estat fonamental. Poc a poc he pogut notar també cert vincle educatiu amb mi com a alumna de pràctiques, atès que, d’entrada li costen bastant els canvis i agraeix les rutines, fins ara ella havia estat acostumada a veure a la meva tutora de pràctiques i els primers dies li va costar el fet que jo també hi fos. Aquesta evolució la vaig poder notar amb alguns petits intents d’apropament que va realitzar l’Eulàlia, evidentment se la va premiar força mitjançant el reforçament positiu. Fins i tot en alguna ocasió va ser capaç de preguntar com l’havia anat el cap de setmana o com li havia anat un viatge que va fer la meva tutora. Aquest esforç per empatitzar i per demostrar interès per l’altre, és un dels principals obstacles que mostra l’Eulàlia, tot i que aquest no era el nostre focus d’intervenció psicopedagògica tampoc ho vam obviar i se l’encoratjava a seguir fent-ho.
Aquestes situacions amb l’Eulàlia em feien reflexionar força sobre el seu món intern. Els seus sentiments i les seves emocions, evidentment, dificultats en les relacions socials que influeixen també en les possibilitats d’aprenentatge. A més, darrera d’aquestes dificultats, hi trobem uns pares angoixats i amb moltes ganes de donar suport a la seva filla però al mateix temps, esgotats pel desgast emocional que suposa. Per aquest motiu, feien mostren d’agraïment constants a la tasca engegada per la meva tutora de pràctiques on no només hi trobaven assessorament en l’àmbit familiar, sinó, en alguns moments, un espai breu on poder compartir el malestar. En cap cas es tractava d’un espai terapèutic però si d’acompanyament. D’alguna manera i com a futura psicopedagoga això també et satisfà.
A més, la tasca d’assessorament a l’institut de l’Eulàlia és el que m’ha provocat més satisfacció com a alumna de pràctiques. Per part de l’institut, tant el tutor de la noia com l’equip directiu, sempre s’han mostrat molt col·laboratius amb l’assessorament que hem portat a terme en la intervenció amb l’Eulàlia, i a més, l’han valorat molt positivament. Cal dir però que, evidentment ha estat molt difícil poder finalitzar el projecte amb l’alumna atès que, els canvis significatius acostumen a donar-se a llarg termini i, per tant, amb la durada de la meva estada de pràctiques no podré finalment, veure’n el resultat. De totes maneres, durant el temps que queda de curs 2011-12, continuaran treballant en aquesta línia tant des de l’institut com la meva tutora de pràctiques al centre privat.
També vull mencionar el malestar que m’ha ocasionat en alguns moments el fet de poder tenir contacte amb una alumna com l’Eulàlia i reflexionar sobre en la manca de difusió i assessorament entorn a la Síndrome d’Asperger que abasteixi a la societat en general. No només per les dificultats amb les que es troba a nivell d’aprenentatge o en la seva futura inserció laboral sinó també en les potencialitats que es desprenen d’alumnes com ella si, realment, sabem potenciar-les.
No hay comentarios:
Publicar un comentario