Intervenint conjuntament amb la Mª Àngels, la meva tutora al centre extern, en concret amb el cas de l’Anna, m’he sentit molt còmoda. Crec que l’Anna és l’alumna de la que he pogut aprendre més, no només per la possibilitat d’intervenció psicopedagògica amb ella, sinó per tot allò que ella m’ha ensenyat. L’Anna, amb només 11 anys, és la història de la superació personal i l’esforç.
Es tracta d’una noia molt simpàtica i que coneix perfectament el seu diagnòstic. En algunes ocasions es mostrava preocupada pel seu rendiment acadèmic però sota cap concepte demostrava ganes de “tirar la tovallola”. Ella sempre deia: es que demà tinc un examen i a mi això em costa més temps que als altres, però continuava treballant amb optimisme.
Aquest inici de curs ha estat tot un repte tant per a l’Anna com també per a la meva tutora de pràctiques i per a mi mateixa com a alumna atès que, iniciava el primer curs de la ESO. Evidentment, el canvi de cicle i també de centre suposa un esforç i una adaptació per a qualsevol jove, però per a ella se li sumava al recent diagnòstic de dislèxia. L’elecció del centre per escolaritzar a l’Anna en aquesta nova etapa acadèmica que havia d’encetar fou la primera mostra de sensibilitat en torn a les necessitats de la seva filla. Aquest es van decidir per un centre privat de Tortosa, no és que estigui a favor d’aquest tipus de centres atès que la feina que es realitza des dels centre públics per a mi és igual de vàlida i qualificada, si més no, és cert que, el centre en concret, ofereix un seguit d’atencions i possibilitats de flexibilitat en torn a les diversitats de les aules que, en altres centres de Tortosa potser no hagués estat tant fàcil. Per tant, crec que la postura dels pares de l’Anna fou encertada, pressa amb molta reflexió, prioritzant l’interés i les necessitats de la seva filla.
Cal dir doncs que, l’Anna compta amb dos punts forts molt importants i que, com a alumna de pràctiques et fa veure les potencialitats dels alumnes tot i les dificultats afegides, com també del context en el que s’insereixen. Així doncs, apunto com a positiu el fet de ser una noia molt conscient del seu diagnòstic i, conseqüentment, de les limitacions que suposa però, al mateix temps, les ganes de superar-se i aprendre constantment al mateix temps que, un suport i una implicació familiar envejable que aporta a l’Anna tot el que necessita per poder millor. Els seus pares, ambdós, no només posen a la seva disposició tots els recursos necessaris, materials i emocionals, sinó també, sempre s’han mostrat tant amb mi com amb la meva tutora, molt sensibilitzats amb l’assessorament psicopedagògic que se’ls oferia. Realment, són d’aquelles famílies que perceps que valoren i enalteixen la teva feina, en aquest cas el de la meva tutora fonamentalment, però també la meva, atès que en cap cas vaig notar cert recel pel fet de ser alumna.
També és cert que aquest fet a mi m’ha semblat fins hi tot molt més sorprenent que a la meva tutora de pràctiques fruit de la meva inexperiència, però cal dir també que, ella ha reconegut que, inevitablement és de les famílies més implicades, més agraïdes i més amables amb la feina psicopedagògica que s’ha trobat mai.
L'Anna és d'aquelles alumnes que posa fàcil la intervenció psicopedagògica i l'agraeix. M'ha reconfortat i m'ha ajudat, una vegada més a superar inseguretats vers la intervenció amb un alumna que disposava d'un diagnòstic incialment desconegut per a mi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario