Com m'he sentit intervenint amb el cas de la Noèlia

En la intervenció amb la Noèlia i la seva família em vaig sentir còmoda. La noia era molt fàcil al tracte, molt oberta i mostrava molt bona predisposició per tot allò que li demanàvem. Tot i així, cal dir que, el primer dia i amb la passació del primer test es mostrava angoixada i amb cert nerviosisme.

Per part meva, suposo que la inseguretat d’una alumna de pràctiques en contacte amb un test que era més o menys desconegut per a mi també va exercir certa influència en la Noèlia.

La Noèlia va mostrar no només molt d’interès sinó que, finalment, va ser capaç de poder verbalitzar que ara es sentia millor en saber el seu diagnòstic, sembla doncs que, la incertesa de no saber ben bé el que li passava, no només amoïnava als seus pares sinó també a ella mateixa. El fet doncs de posar una “etiqueta” a les dificultats de la nena, va suposar l’inici d’un procés d’acceptació de les dificultats de la Noèlia tant per part d’ella mateixa com dels seus pares i la predisposició vers a la possible reeducació psicopedagògica.

La predisposició dels pares de la Noèlia vers al treball col·laboratiu i conjunt amb la psicopedagoga del centre de teràpia i tractament educatiu ha estat del tot decisiva en l’acceptació del diagnòstic i la vivència de les seves dificultats per part de la Noèlia. A més, els pares sempre s’han mostrat molt implicats i han demanat, suport en adonar-se’n de que la resposta per part de l’EAP es dilatava amb el temps. De fet, a dia d’avui encara no hem rebut resposta al respecte.

El sentiment d’impotència vers el protocol d’actuació que es segueix amb aquesta nena és el que més inconvenients m’ha suposat. El fet de veure que una nena amb dificultats d’aprenentatge, amb un diagnòstic clar i amb uns pares implicats i preocupats per la seva filla, no pugui ser atesa a nivell psicopedagògic, suposa al professional, o almenys a mi com a alumna de pràctiques, un sentiment d’impotència i una preocupació elevada.

Una de les reflexions entorn a aquest tema m’ha fet replantejar que el treball en xarxa també implica el respecte vers aquesta temporització que, tot i que no em sembla del tot encertada professionalment parlant, hem de prendre paciència i entendre també les limitacions i les possibilitats de la resta d’equips implicats, per saturació d’expedients i per manca de temps. Això també suposa un gran aprenentatge professional.