Reflexions "en veu alta" arran del cas de l'Eulàlia

SUBJECTE DESTINATARI: Eulàlia DIFICULTAT QUE PRESENTA: Síndrome d’Asperger. EDAT: Adolescent                        DATA: Dilluns, Dimarts i Dijous HORES: 3h/setmana HORARI: de 17’15h a 18’15h

Objectius: Reeducació psicopedagògica amb la noia de forma individual. Assessorament i orientació dels suport i el tractament que requereix  l’Eulàlia tant per part de la família com a la resta de professionals que estan en contacte amb ella diàriament. Potenciar l’autonomia de l’alumna.

ACTIVITATS I CONTINGUTS PRESENCIALS

Odre a l’hora de realitzar les tasques que li encomanen a l’escola. Priorització d’aquestes tasques. Preparar el material necessari. Assessorament del lloc adequat per realitzar les tasques escolars. Ordre i polidesa en la feina feta. Concentració i atenció a l’hora de realitzar una tasca. Treball de concentració i atenció vers la tasca a realitzar. Organització del temps per realitzar cada activitat. Organització d’espais per poder descansar i xerrar d’algun tema del seu interès. Aprendre la tècnica del subratllat. Aprenentatge de la tècnica a l’hora de realitzar resums. Aprenentatge de la tècnica de l’esquematització.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

Qüestionari inicial sobre els hàbits i les tècniques d’estudi. Qüestionari sobre el pla de treball diari i setmanal. Pictogrames, Material de treball de la jove a l’escola, Entrevista per al diagnòstic de la Síndrome d’Asperger (ASDI), Escala Australiana per a la Síndrome d'Asperger (ANSES), Qüestionari d’Exploració de l’Espectre de l’Autisme d’Alt Funcionament, Entrevistes amb la família sempre que sigui necessari i coordinació amb el centre educatiu on està escolaritzada la nena.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Observacions a cada sessió per veure si ha interioritzat les accions i reflexions que realitza la psicopedagoga. Entrevista amb el tutor a l’aula per saber si implementa correctament les tècniques d’estudi treballades amb la psicopedagoga. Avaluació del primer trimestre del curs 2011-12.

Desenvolupament de les fases d’intervenció: Fase 1: Com que la jove ja disposa d’un diagnòstic com a subjecte afectat per la Síndrome d’Asperger, aquesta fase comprèn una aproximació a les necessitats de la nena a nivell d’aprenentatges. Així doncs, podrem fer-ho mitjançant l’observació de la nena en el desenvolupament dels deures que li demanen des de l’Institut, mitjançant les diferents entrevistes de coordinació amb el seu tutor a l’aula i també amb els qüestionaris d’avaluació inicial sobre les tècniques i hàbits d’estudi i l’estructura del pla de treball diari i setmanal. Fase 2: Aprenentatge de la priorització de tasques i planificació de l’aprenentatge, dels deures del institut i de l’estudi diari. Organització de la llibreta i l’agenda escolar mitjançant pautes estructurades que l’ajudin a posar ordre a les dificultats de planificació. Aprenentatge i interiorització de la tècnica del subratllat. Aprenentatge de l’estructura de la matèria escolar a l’hora de fer resums. Aprenentatge i interiorització de la lectura i la posterior esquematització d’allò que ha d’estudiar.  Fase 3: Avaluació conjunta amb la nena per saber si ha interioritzat les pautes d’aprenentatge treballades amb la psicopedagoga.    Revisió de les notes acadèmiques al finalitzar el primer trimestre. Entrevista d’avaluació amb el tutor de la noia a l’aula. Entrevista amb els pares de la jove per tal de poder oferir orientacions i assessorament fent possible la col·laboració des del context familiar i donar continuïtat a la tasca engegada per part de la psicopedagoga.

Abans d’iniciar l’assessorament a la família de l’Eulàlia i al seu tutor, vam poder observar quines eren les seves principals dificultats a nivell d’aprenentatges. Els seus pares estan preocupats pel rendiment acadèmic de la seva filla i tenien clar que està relacionat amb el diagnòstic de síndrome d’asperger. La demanda principal entorn al cas de l’Eulàlia estava relacionat no només a la reeducació amb la jove sinó també una demanda d’assessorament per part dels seus pares per saber com podien ajudar-la.

Amb les observacions vam poder corroborar que l’Eulàlia mostrava greus dificultats en hàbits i tècniques d’estudi; és a dir, en funcions d’organització i planificació, això posava traves al seu rendiment acadèmic tot i el seu coeficient intel·lectual mig.  Per tant, la primera tasca era poder donar eines a la noia que posessin ordre al caos en el que es trobava abans de posar-se a fer deures i/o estudiar. A més, sabem que amb els alumnes aspeger, un cop s’ha aconseguit automatitzar alguns procediments funcionen bastant bé i poden ser autònoms per que són alumnes molt “automatitzats” i “quadriculats”.

Sabem que els pictogrames són una eina interessant que serveix precisament per poder estructurar els diferents passos que s’han de seguir al moment d’executar una tasca, pot ser útil tant per a qualsevol situació, tant en l’àmbit escolar com el familiar.

Arran d’això, a la meva tutora i a mi se’ns va plantejar un dilema; ajudem a la noia a confeccionar un pictograma amb els diferents passos que ha de seguir abans de posar-se a estudiar? O intentem ajudar-la sense el pictograma per tal de potenciar-ne l’autonomia?. Finalment vam decidir que, potser el millor seria provar-ho sense el pictograma, en cas de necessitar-lo podríem confeccionar-lo posteriorment.  Vam poder observar quina era la metodologia d’estudi que posava en pràctica abans de realitzar els deures o d’estudiar abans de fer un examen.

Així doncs, vam decidir passar-li els diferents qüestionaris sobre l’ambient d’estudi i les tècniques i hàbits. Arran d’això vam poder conversar amb la noia per tal que prengués consciència de les seves limitacions, com podíem implementar-ho i com això suposaria una millora en els aprenentatges atès que d’entrada no ho veia necessari. Entre totes tres, l’alumna, la meva tutora i jo mateixa vam definir algunes consignes clares i breus que havia de tenir en compte abans de posar-se a treballar, si era capaç de posar-ho en pràctica fàcilment, evitaríem la confecció del pictograma. Cal dir que, l’Eulàlia es va implicar força i finalment no va necessitar del pictograma. La noia ha interioritzat i automatitzat les següents instruccions, no només a millorat en l’ordre, sinó també en la presentació dels deures i a pres consciència de la necessitat de complir-ho: 

Abans de començar amb els deures i/o estudi:

• Trec l’agenda i miro què és el que he de fer.
• Preparo el material necessari (només el necessari per a cada activitat: diccionari, estoig, llibreta, calculadora, el que requereixi per a cada assignatura).
• Evito el material innecessari per tal de no distreure’m.

Durant els deures:

• Esborro de l’agenda cadascuna de les tasques que ja he realitzat.
• Quan acabo els deures d’una assignatura poso la data i el número de pàgina a cada fulla.
• Seguidament els guardo a la carpeta classificadora ordenadament.
• Recullo el material i preparo el material necessari per a fer els deures de la següent assignatura.

Podem dir doncs que, aquest ha estat una de les fites i/o objectius que ens havíem proposat amb l’Eulàlia i l’hem pogut aconseguir. Es tractava doncs d’una de les tècniques d’estudi.

Un altra de les fites que hem vaig proposar d’aconseguir amb l’Eulàlia fou el treball de les tècniques d’estudi. D’entrada ens vam centrar en l’aprenentatge de la creació d’esquemes. A la noia, li costava molt confeccionar esquemes per ella mateixa atès que, la comprensió dels textos li suposava una gran dificultat així com, la capacitat per extreure les idees principals d’un text i també les secundàries. En aquest cas, per tal de poder apropar a la noia a l’aprenentatge d’aquesta tècnica d’estudi, fou necessari la confecció d’un pictograma. (El pictograma el vaig penjar fa alguns dies al bloc per tal que el pugueu consultar). El pictograma per confeccionar un esquema la noia el disposa sempre dintre de la seva carpeta classificadora i, cada vegada que n’ha de realitzar un, el pot consultar per seguir cadascuna de les instruccions que ha de seguir en l’ordre establert.

De totes maneres, previ a la confecció de l’esquema amb el suport del pictograma, l’Eulàlia és conscient que, ha de llegir el text que li demanen esquematitzar. La primera lectura ràpida per saber de què va el text i, una segona lectura pausada en la que ha de subratllar les idees principals. Amb això pot començar la confecció de l’esquema i, en tot cas, complimentar seguidament amb les idees secundàries.

Quant a la temporalitat en l’execució del producte que pretenia portar a terme amb l’Eulàlia cal dir que, per una part em aconseguit millores en relació a les tècniques i hàbits d’estudi; és a dir, una part del projecte però, ressalto també, la manca de temps per poder continuar en aquesta línia d’intervenció atès que, amb més temps, podríem haver treballat més tècniques d’estudi, tot i la fidelitat a les diferents fases que havia programat al pla de treball amb aquesta alumna.