viernes, 16 de diciembre de 2011

Conclusions

El proper dimarts dia 20 de desembre i coincidint amb l’acabament del primer trimestre, finalitza el meu segon període de pràctiques.

El fet de realitzar la meva estada de pràctiques al mateix centre extern i amb la mateixa tutora que durant el curs passat crec que ha estat un fet enriquidor. Des del primer moment, ambdues vam tenir clar que, el fet de retrobar-nos amb les meves pràctiques podria suposar això mateix, un lloc on jo em sentia còmoda, amb una tutora que ja no era desconeguda per a mi. Tot i això, aquest fet podria també suposar un empobriment del meu aprenentatge per no repetir-me en aspectes que ja vaig poder conèixer durant el curs anterior.

L’aposta per part de la meva tutora, la Mª Àngels fou clara i em va dir: pretenc que puguis veure diferents tipus de casos, com s’intervé amb aquest tenint en compte que les dificultats que aquest presenten són diverses, les famílies i contextos també ho són i, posteriorment quin tipus d’assessorament es pot realitzar. Així doncs, va seleccionar tres casos, una noia adolescent afectada per la Síndrome d’Asperger, una altra jove adolescent diagnosticada com a Dislèxica i, finalment, un nen de primària que prové d’un context socioeconòmic baix i que suposava poder aprendre de la intervenció psicopedagògica des del treball del benestar emocional de l’alumne. Finalment, vam incloure una altra nena al meu segon pràcticum, concretament una nena de primària que no disposava de diagnòstic però semblava que tot apuntava a una possible dislèxia. El motiu pel qual, la Mª Àngels va optar per aquesta implementació d’última hora fou per tal que pogués veure com es porta a terme un diagnòstic, fet que encara no havia pogut conèixer des de la vessant pràctica.

Per tant podríem dir que, aquest repte em va suposar, d’entrada, una feinada atès que, implicava, més o menys, com a tres “miniprojectes” concrets i conseqüentment, el coneixement de realitats molt diverses, recerca d’informació teòrica, possible teories d’intervenció, aproximació al diferents test i bateries, resumint, una aproximació a la diversitat.

Crec que ha estat una aproximació a la realitat de la intervenció i l’assessorament psicopedagògic, una experiència de socialització “en la pràctica” i no substituïble per una situació de laboratori. És una experiència de síntesi, pel que fa a la necessitat d’utilitzar d’una manera adequada els coneixements previs, però, alhora també és una experiència d’aprenentatge perquè s’experimenta per primera vegada la globalitat del món professional. També s’hi viu una immersió en un entorn complex, amb regles pròpies, com és el cas del món professional.

Donar les gràcies també a la meva tutora de pràctiques que, no ha escatimat en cap moment l’horari de les meves pràctiques. Què vull dir? Ambdues hem estat conscients que l’estada de pràctiques tenia una carrega d’hores de pràctiques de 75h em concret, tot i així, tampoc ha portat un control exhaustiu de les mateixes (és conscient que n’he realitzat bastants més de les 75h mínimes) ates que, tant ella com jo hem prioritzat sempre els meus aprenentatges sobre La tasca psicopedagògica, sense pensar em les hores. Entenc doncs que, aquest fet no només explica les meves ganes d’aprendre sinó també la implicació de la meva tutora posant al meu abast tot tipus de recursos, tangibles i intangibles, personals i professionals.  La Mª Àngels, la meva tutora al centre extern, crec que ha sabut calibrar i entendre les meves dificultats i potencialitats com a alumna en pràctiques oferint-me les pautes a seguir i corregint-me en el cas necessari, sense que jo m’hagi sentit fiscalitzada i/o constantment avaluada, al mateix temps que m’ha encoratjat a posicionar-me, a dialogar i poder donar la meva opinió en cada activitat que portàvem a terme, tant durant els moments d’assessorament als pares, en les coordinacions i entrevistes conjuntes de treballa amb altres professionals (sobretot tutors de les escoles i EAP Baix Ebre), com també en els moments d’intervenció psicopedagògica amb els propis alumnes.

Crec que amb aquest segon pràcticum he pogut veure altres aspectes de la psicopedagogia que fins al moment desconeixia en la seva vessant més pràctica. M’ha estat possible poder realitzar un aproximació a tasques d’intervenció psicopedagògica ven diverses, podríem dir que m’ha estat possible poder realitzar “diferents tastets”, d’allò que suposa llicenciar-me en psicopedagogia. La meva sensació és que no m’he encasellat en un aspecte concret (assessorament o intervenció), sinó que, m’ha estat possible poder fer una mica de tot.  

Puc dir finalment que, amb l’estada de pràctiques, encara que hagis aprés molt, te’n adones que, la llicenciatura és només una porta que et situa en front un cap professional apassionant sinó que, és l’accés a la formació continua i al reciclatge constant i permanent per poder continuar aprenent amb més especificitat.

Des d’aquí, gràcies a les famílies, a la xarxa de serveis educatius i socials per compartir amb mi moments i reflexions de la seva professió, per fer possible que em sentís el més a prop possible d’allò que serà la meva professió, fent una menció especial a la meva tutora de pràctiques, Mª Àngels Piquet pel seu saber ser, saber fer i saber estar, posant-lo a la meva disposició i, evidentment, gràcies a l’Eulàlia, la Noèlia, l’Anna i el David per posar al meu abast una aproximació a la diversitat.

L'assessorament al tutor de l'Anna

En relació a l’assessorament al tutor de l’Anna cal dir que, es tracta d’un professional amb una àmplia experiència en el món de l’educació i que, no era la primera vegada que es trobava amb una alumna amb el diagnòstic de l’Anna per tant, sempre va mostrar una actitud col·laboradora i de treball conjunt amb la meva tutora de pràctiques i, conseqüentment també amb mi. Ha estat obert a qualsevol reflexió conjunta amb la meva tutora. És cert també que, des de l’escola han estat molt atents a les necessitats de la noia i s’han posat a la seva disposició des del primer dia. La baixa ràtio d’alumnes per aula està fent possible un treball personalitzat amb la noia que, no requereix d’un projecte inidividualitzat (PI), de fet des de l’EAP del Baix Ebre no ho han considerat oportú, però si que li han ofert un tracte molt directe i unes atencions especials dintre de l’aula ordinària apostant per la zona de desenvolupament proper dintre del grup heterogeni.

Cal afegir que, sota criteri del tutor de la noia i, prèviament consensuat amb els pares i la meva tutora, vam decidir que el millor per a l'Anna seria assistir a classes de desdoblament per a aquelles assigantures que prevèiem més mancances com era les matemàtiques i que, des del centre educatiu es podrien atendre adequadament només amb aquest reforç. En canvi, es va acordar que el tema de la reeducació en tema de la lectura atès que, el treballàvem des del centre on realitzo les pràctiques i per una qüestió de dificultats per fer-ho el tutor i la resta de claustre de professors. A més, d'aquesta manera, i atenent a la necessitat de l'Anna per assistir a classes ordinàries (evitant més desdoblaments). Crec que aquesta decisió ha estat molt interessant tenint en compte l'estat emocional de la nena per tal que no es sentís estigmatitzada del grupi, entenent que podria suposar per a ella una afectació en la seva autoestima.  

L'assessorament als pares de l'Anna

El que també m’ha semblat molt interessant en l’assessorament als pares de l’Anna ha estat l’actitud que han pres vers les dificultats de la seva filla. Per una part, tant un com l’altre, han sabut mostrar molta calma sense sentir-se impotents vers el diagnòstic de la seva filla. La sensació que m’ha donat és que, realment han pogut acceptar la situació de la seva filla i han pres la postura, que per mi és la més adient, atès que intenten ajudar a la seva filla el suport necessari però sense atabalar-se i sense transmetre sentiment d’angoixa. Crec que, aquesta és una actitud força necessària per tal que l’Anna accepti el seu diagnòstic sense traumatitzar-se. Me’n he adonat que els pares han estat una peça fonamental en l’acceptació de la dislèxia per a l’Anna atès que, mai s’ha mostrat excessivament preocupada ni es sent estigmatitzada pel fet de dir que és dislèxica ans al contrari, crec que li ha servit de revulsiu per millorar cada dia.

La calma i la sensació de calma que transmeten els pares, tot i la implicació en l’assessorament psicopedagògic, crec que ha estat un punt determinant per tal que la nena pugui viure les seves dificultats relativitzant al màxim i entenc que, ella és una nena amb unes necessitats concretes però que això no suposa una impossibilitat per poder aconseguir els èxits acadèmics que tant desitja.

Com m'he sentit intervenint amb el cas de l'Anna

Intervenint conjuntament amb la Mª Àngels, la meva tutora al centre extern, en concret amb el cas de l’Anna, m’he sentit molt còmoda. Crec que l’Anna és l’alumna de la que he pogut aprendre més, no només per la possibilitat d’intervenció psicopedagògica amb ella, sinó per tot allò que ella m’ha ensenyat. L’Anna, amb només 11 anys, és la història de la superació personal i l’esforç.

Es tracta  d’una noia molt simpàtica i que coneix perfectament el seu diagnòstic. En algunes ocasions es mostrava preocupada pel seu rendiment acadèmic però sota cap concepte demostrava ganes de “tirar la tovallola”. Ella sempre deia: es que demà tinc un examen i a mi això em costa més temps que als altres, però continuava treballant amb optimisme.

Aquest inici de curs ha estat tot un repte tant per a l’Anna com també per a la meva tutora de pràctiques i per a mi mateixa com a alumna atès que, iniciava el primer curs de la ESO. Evidentment, el canvi de cicle i també de centre suposa un esforç i una adaptació per a qualsevol jove, però per a ella se li sumava al recent diagnòstic de dislèxia. L’elecció del centre per escolaritzar a l’Anna en aquesta nova etapa acadèmica que havia d’encetar fou la primera mostra de sensibilitat en torn a les necessitats de la seva filla. Aquest es van decidir per un centre privat de Tortosa, no és que estigui a favor d’aquest tipus de centres atès que la feina que es realitza des dels centre públics per a mi és igual de vàlida i qualificada, si més no, és cert que, el centre en concret, ofereix un seguit d’atencions i possibilitats de flexibilitat en torn a les diversitats de les aules que, en altres centres de Tortosa potser no hagués estat tant fàcil. Per tant, crec que la postura dels pares de l’Anna fou encertada, pressa amb molta reflexió, prioritzant l’interés i les necessitats de la seva filla.

Cal dir doncs que, l’Anna compta amb dos punts forts molt importants i que, com a alumna de pràctiques et fa veure les potencialitats dels alumnes tot i les dificultats afegides, com també del context en el que s’insereixen. Així doncs, apunto com a positiu el fet de ser una noia molt conscient del seu diagnòstic i, conseqüentment, de les limitacions que suposa però, al mateix temps, les ganes de superar-se i aprendre constantment al mateix temps que, un suport i una implicació familiar envejable que aporta a l’Anna tot el que necessita per poder millor. Els seus pares, ambdós, no només posen a la seva disposició tots els recursos necessaris, materials i emocionals, sinó també, sempre s’han mostrat tant amb mi com amb la meva tutora, molt sensibilitzats amb l’assessorament psicopedagògic que se’ls oferia. Realment, són d’aquelles famílies que perceps que valoren i enalteixen la teva feina, en aquest cas el de la meva tutora fonamentalment, però també la meva, atès que en cap cas vaig notar cert recel pel fet de ser alumna.

També és cert que aquest fet a mi m’ha semblat fins hi tot molt més sorprenent que a la meva tutora de pràctiques fruit de la meva inexperiència, però cal dir també que, ella ha reconegut que, inevitablement és de les famílies més implicades, més agraïdes i més amables amb la feina psicopedagògica que s’ha trobat mai.

L'Anna és d'aquelles alumnes que posa fàcil la intervenció psicopedagògica i l'agraeix. M'ha reconfortat i m'ha ajudat, una vegada més a superar inseguretats vers la intervenció amb un alumna que disposava d'un diagnòstic incialment desconegut per a mi.

Reflexions "en veu alta" arran del cas de l'Anna

SUBJECTE DESTINATARI: Anna  
DIFICULTAT QUE PRESENTA: Dislèxia.
EDAT: Adolescent
DATA:  Dilluns i Dijous
HORES: 2h/ setmana
HORARI: 19’15h a 20h

Objectius:
  • Potenciar la millora de la lectura i la comprensió de textos en l’Anna.
  • Potenciar la millora de l’escriptura correcta en l’Anna.
  • Potenciar la millora de les dificultats d’aprenentatge de les matemàtiques en la resolució de problemes.
  • Potenciar la millora de les dificultats d’aprenentatge de les matemàtiques en l’execució d’operacions.
  • Assessorament i orientació dels suport i el tractament que requereix l’Anna tant per part de la família com a la resta de professionals que estan en contacte amb ella diàriament.
ACTIVITATS I CONTINGUTS
  • Programa de recuperació de la lectura.
  • Programa identificació de fons.
  • Programa escriure una paraula.
  • Programa escriure una frase.
  • Lectura conjunta.
  • Deures de classe amb els llibres de text.
  • Programa d’instrucció centar en l’ensenyament de diferents estructures (J. Orrantia i altres, 1993,1995) :
·         Ajudes externes (reescriptura): consisteix en la reescriptura del problema de manera que en ressalti l’estructura semántica per afavorir el processament lingüístic.
·         Representació lingüística del problema (base del text): consisteix en articular l’enunciat del problema en funció del que es coneix i del que no es coneix.
·         Representació figurativa del problema (model de la situació).
·         Raonament (planificació de la situació): es relaciona amb la decisió que hem de prendre pel que fa a l’operació que cal executar.
·         Revisió, avaluació i supervisió (ajudes metacognitives).
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
  • Llibres de text.
  • Històries tallades a trossos.
  • Imatges variades.
  • Llibres de lectura.
  • Quaderns de problemes: Problemes Rubio.
  • Quaderns d’operacions matemàtiques: Quadern Rubio.
  • Quadern d’ortografia de llengua catalana, número 1. Editorial Barcanova.
  • Quadern de reforç de llengua catalana, número 1. Editorial Barcanova.
  • Entrevistes amb la família sempre que sigui necessari i coordinació amb el centre educatiu on està escolaritzada la nena.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  • Observació durant les sessions i mitjançant el diari de camp.

En el cas de l’Ana, prenem el diagnòstic que li van realitzar des de l’Hospital Sant Joan de Déu, concretament des de la Unitat especialitzada en trastorns del desenvolupament (UETD), com a punt de partida, per poder oferir un assessorament familiar i escolar, com també una reeducació d’acord amb aquest.

En relació a la lectura és on més he pogut veure la intervenció amb l’Anna, atès que, aquest objectiu poc a poc, ha anat prenent rellevància. La meva tutora li ha posat a l’abast, i a mi també, diferents tipus de material de treball sobretot per millorar-ne la comprensió i la velocitat lectora. Per altra part, l’escriptura, tot i no ser del tot la desitjada per a l’edat de l’Anna, es va quedar en segon terme d’intervenció per que és un aspecte que, entre la Mª Àngels i jo, vam poder valorar que no es veia tant afectada com la lectura. A més, la lectura li invalidava poder realitzar activitats i tasques acadèmiques de qualsevol altra matèria de forma més greu. 

La velocitat lectora i la comprensió són dos aspectes que invalidaven a l’Anna algunes de les seves activitats, evidentment no només en les àrees de llengües sinó també en la resta d’assignatures sobretot les ciències socials i les ciències naturals. Així doncs, la intervenció psicopedagògica amb l’Anna no només s’ha realitzat a partir del material de reeducació sinó que, per tal de poder treballar el principi de transferència, també hem utilitzat en alguna ocasió el seu material de l’aula.

Del material que hem treballat en vaig penjar algunes activitats més destacades, a tall d’exemple en un scribd en aquest bloc. Evidentment tenint en compte, sobretot, els diferents passos a tenir en compte abans-durant-després de la lectura que vaig descriure i amb el suport dels vídeos de la Dra. Isabel Solé.

Amb el material de classe, l’objectiu que la tutora meva plantejava per treballar fou des de sempre, el fet de poder fer lectura conjunta i comprensiva per, posteriorment, realitzar-ne el resum corresponent assegurant-nos que l’Anna havia entès el text, i en podia discernir la idea principal de les secundàries preveient l’estudi i la correcta redacció a l’hora de l’avaluació.

Cal dir també que, l’Anna no ha estat mai una noia que hagi tingut un rendiment acadèmic fluix i, de fet, segueix els cursos que li corresponen a la seva edat cronològica, si més no, aquest fet havia estat possible per la seva tenacitat i esforç vers al treball com també les seves ganes de superar-se. Això requeria per tant, moltes més hores d’estudi de les que, qualsevol dels seus companys pogués necessitar o necessitaria ella amb el seu coeficient intel·lectual. Fins al moment, això no havia suposat un entrebanc gaire important per a ella, però en la nova etapa de l’educació secundària obligatòria, feia preveure que s’accentuarien les dificultats.

El més important és que l’Anna prengués consciència de la necessitat d’una lectura correcta i comprensiva. Aquest punt de prendre consciència el vam traduir en: hem de llegir més lentament per poder llegir bé, després ja practicarem la velocitat lectora. El fet de voler llegir ràpid com la resta de companys de l’aula però erròniament fruit de les seves pròpies limitacions, ha estat sempre un gran handicap per a l’Anna atès que, en dificulta la comprensió i això suposa que en moltes ocasions com per exemple, quan es troba davant d’una prova escrita no contesti correctament a allò que se li demana per que no ho entès bé, encara que, segurament es sabia el tema que havia estudiat.

Com comprendreu, l’avaluació del cas sempre és complicada per que els resultats a curt termini són difícils de poder avaluar. En tot cas, les reflexions finals entre la meva tutora i jo han estat d’una millora en la lectura del textos i en la seva comprensió per part de l’alumna, encara que no haguem pogut aconseguir un velocitat lectora desitjable.

jueves, 15 de diciembre de 2011

La impotència de l'Eulàlia i el pla d'estudi per Nadal

Avui l'Eulàlia estava realment trista, tampoc és que ho demostrés gaire, no acostuma a mostrar massa els seus sentiments en general per les seves dificultats com alumna afectada per la síndrome d'asperger però ha verbalitzat el seu malestar arran de la primera avaluació del curs.

En general estava satisfeta per que ha millorat les notes del primer trimestre i, només ha suspés una assignatura. Poc a poc, he pogut entendre que el malestar no era per haver suspés l'anglès que de fet mai ha estat una alumna brillant amb aquesta assignatura sinó que, el que més greu li sabia era pensar que era per manca d'estudi de  la llista de verbs irregulars.

Li ha començat a tremolar la veu i fins hi tot se li posaven els ulls vermells només d'anomenar-ho. El problema és que no sé com em podré aprendre aquesta llista amb 140 verbs!! (ha d'estudiar els primers 120 verbs irregulars per que és on han arribat durant aquest primer trismestre per tal que ella es pugui anivellar amb els companys vers a l'inici del segon trimestre).

Juntament amb la meva tutora de pràctiques i jo mateixa, ha pogut reflexionar sobre les diferents tècniques d'estudi que hem anat utilitzant durant aquest primer trimestre per estudiar, depenent de la matèria d'estudi i, sobretot i molt important, treure una mica d'importància a això que tant l'estava angoixant. 

Cap problema Eulàlia, li he respost, tenim dies de vacances per estudiar una miqueta i també per descansar (per tal que no pensi que és un càstig al fet d'haver suspés tenint en compte les seves dificultats), recordes com vam aprendre a estudiar les capitals i els països del món? doncs podem fer-ho, més o menys, utilitzant la mateixa tècnica d'estudi. És normal que et sentis angoixada, tanta matèria tota "de cop" no saps ni per on començar però entre les tres ho solucionarem. ja saps que tu has de posar de la teva part.

A més, farem un pla d'estudi per a aquests dies de vacances de Nadal i així disposaràs de temps per poder gaudir de la família i també del descans merescut. 

Entre totes tres hem arribat a l'acord d'estudiar 10 verbs del llistat de verbs irregulars amb anglés i seguidament, repassem els 10 verbs que vam estudiar el dia anterior. Només necessitaràs dues horetes al dia.
A més, entre l'Eulàlia i jo, hem confeccionat el calendari amb els dies concrets que haurà d'estudiar i també, assenyalant aquells dies que podrà descansar.

Calendari de nadal amb l'Eulàlia



* Amb aquest horari no només hem ajudat a l'Eulàlia a posar una mica d'ordre al "caos" que normalment li suposa l'estudi (característica dels SA), sinó que a més l'hem ajudat a poder planificar (una altra de les dificultats dels SA per la seva discapacitat de la funció executiva) i a més, treballem la seva capacitat de transferència (poder aplicar una tècnica d'estudi ja treballada amb les capitals i els països del món, a una altra matèria, aquesta també és una característica típica de les dificultats dels alumnes SA).  

La meva tutora afegeix, però RECORDA:
  • Estudiem en un lloc tranquil, sense sorolls i al marge de la gent (preferiblement la teva habitació).
  • Recorda que aquest lloc sigui còmode per a tu.
  • Millor que estudies, per exemple, de 11h a 13h per que ja sabem que: és al matí quan el que s'estudia es recorda millor.
  • Pots fer aturades cada mitja hora per descansar uns deu minuts.
A més, als pares de l'Eulàlia també els hem "manat deures", els encomanem la tasca de preguntar cada dia el llistat de verbs que ha d'estudiar cada dia en petites fraccions.

Penso que aquesta reunió d'assessorament improvisada amb la mare de la noia també ha tranquil·litzat bastant a la família atès que, per una part, la mare de l'Eulàlia sempre ens ha semblat una senyora també poc expressiva i amb poca iniciativa, amb moltes ganes d'ajudar a la seva filla i molt preocupada però, maldestre a l'hora de poguer executar la tasca de suport. Al tracte amb la mare de l'Eulàlia recorda bastant a la seva filla. Per altra part, el pare de l'alumna, sembla un senyor més decidit i amb més capacitat a l'hora d'executar tasques i poder donar suport a l'Eulàlia però, al mateix temps s'entreveu que les dificultats de la seva filla el desvorden bastant, s'atavala amb facilitat. Això no ajuda a l'Eulàlia tant com caldria. És per aquest motiu que, el suport professional sempre l'han agraït no només pel tracte directe amb l'alumna sinó per que ells sembla que els reafirma en moments d'inseguretat (que no són pocs).

Penso que aquest suport a la família i no només l'assessorament, sinó d'escolta activa i de suport al dia a dia de l'Eulàlia també és una feina d'intervenció psicopedagògica necessària al mateix temps que, un repte professional interessant. Almenys aquesta és la sensació que m'ha donat com a alumna de pràctiques i m'ha suposat un gran aprenentatge.


domingo, 11 de diciembre de 2011

Per saber més...material d'interès

Seguidament vaig un resum de diferents tipus de materials interessants que, en la meva estada de pràctiques, he fet servir, sobretot en moments de reeducació i diagnòstic però també d'assessorament.

  • Col·lecció LECTOGRUP de l'editorial Text (Quadern vermell i lila són els que hem treballat tenint en compte que no són quaderns per a cap curs en concret però són els que més s'adaptaven a l'edat i els aprenentatges de l'Anna).
  • Col·lecció LECTORS de l'editorial Nadal. (Quaderns 17, 18, 19 i 20, també són els que millor s'adaptaven a les necessitats i les potencialitats de l'Anna).
  • Quaderns de reforç de llengua catalana i castellana de l'editorial Barcanova.
M'he pogut familiaritzar amb un seguit de material i instruments de diagnòstic, sobretot en el cas de la Noèlia.
  • T.A.L.E.C.
  • T.A.M.A.I.
  • WISC-IV.
  • CPQ-A.
  • EDA-H.
  • Test Illionis de aptitudes psicolingüísticas.
  • Cuestionario de Conducta de Achenbach.
 Alguns dels cursos del centre PRISMA que he realitzat també m'han estat força útils:
  • La Síndrome d'Asperger.
  • Dificultats d'aprenentatge de les matemàtiques.
  • Dificultats d'aprenentatge de la lectoescriptura.


Resi ... què? Resiliència

Navarro, J (2011). Resi... què? resiliència. Silva Editorial. Tarragona.

La fiesta mágica y realista de la resiliencia infantil

Barudy, J. Dartagnan, M., (2011). La fiesta mágica y realista de la resiliencia infantil. Técnicas terapéuticas para promover la resiliencia en los niños. Editorial Gedisa. Barcelona.

Els autors d'aques llibre són experts en temes de resiliència i de vinculació. Han dedicat la seva tasca professional ha atendre persones en situació de risc social i matractes, sobretot a infants i joves.  

Finalment, després de molts llibres, bastant més teòrics, publiquen aquest llibre com un compendi de tècniques i eines pràctiques per tal de poder intervenir amb nens en aquesta situació.

En el meu cas, m'ha estat úitl per poder intervenir amb el David i la seva mare que, encara que no sempre he utilitzat literalment aquestes tècniques, si que ha estat útil per poder reflexionar i crear altres instruments com el cas del "conte de vida".

Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura

Gispert, D., Ribas, L., (2010). Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura. Escuela inclusiva. Graó. Barcelona.

Aquest llibre és el número 1 de la col·lecció Escuela inclusiva: alumnos distintos pero no diferentes, de l'editorial Graó.

Segueix el format que la resta de llibres d'aquesta col·lecció, és a dir, una primera part teòrica al mateix temps que de fàcil lectura i, una segona part molt més pràctica en format anex, sempre des d'un enfocament eminentment inclusiu.

A més inclou, un seguit d'exemples amb casos diferents per entendre com es transfereix de la teoria a la pràctica en la realitat d'aquests alumnes.

En el meu cas, m'ha servit tant una part com l'altra, com a punt de referència per a l'assessorament i la reeducació de l'Anna i el diagnòstic de la Noèlia.

La part més teòrica es subdivideix en:
  • Punto de partida.
  • Empezando a leer y a escribir. Dificultades en los aprendizajes iniciales de la lectura y la escritura.
  • Aprendiendo a leer. Dificultades en la comprensión lectora.
  • ¿Qué centros para estos alumnos?

Alumnado con trastorno del espectro autista

Bravo, A., Mitjà, S., Soler, J., Hortal, C. (coord.). (2011). Alumnado con trastornos del espectro autista. Escuela inclusiva. Graó. Barcelona.

Aquest és el número 13 de la col·lecció Escuela inclusiva: Alumnos distintos pero no diferentes, de l'editorial Graó.

Es divideix en dos grans blocs un molt més teòric, i una part final, amb moltes eines pràctiques en format anex. Durant la meva estada de pràctiques m'ha estat prou útil i, haureu pogut apreciar que he utilitzat alguna d'aquestes eines per atendre al cas de l'Eulàlia, tant en l'assessorament a la família i a l'institut com en moments de reeducació.

A ambdues parts, teoria i pràctica, es tracta el tema dels trastorns de l'espectre autista des d'un enfocament eminentment inclusiu i que he intentat transmetre tant als pares com al tutor de la noia en els moments d'assessorament.

A més inclou, un seguit d'exemples amb casos diferents per entendre com es transfereix de la teoria a la pràctica en la realitat d'aquests alumnes i que, a mi personalment, m'ha estat molt útil.

La part teòrica es subdivideix en els següents blocs:
  • Punto de partida.
  • Detección: ¿por dónde empezar?
  • ¿Para qué evaluar, qué y cómo?
  • ¿Qué podemos hacer? la intervención educativa.
  • La relación con la familia.
  • ¿Qué centros para estos alumnos?

Per què em costa tant aprendre? Trastorns de l'aprenentatge

Sans, A. (2008). Per què em costa tant aprendre? Trastorns de l'aprenentatge. Hospital Sant Joan de Déu. Universitat de Barcelona. Edebé. Barcelona.

En aquest cas, es tracta d'un llibre interessant que de forma clara ens explica quins són els diferents trastorns de l'aprenentatge que sofreixen molts dels alumnes de les aules d'avui dia.

Personalment, m'ha estat prou útil atès que en el seu capítol quatre fa referència a la sindrome d'asperger (SA) i al capitol cinc, tracta els trastorns del desenvolupament del llenguatge (TDL).

És un llibre de lectura clara i entenedora i un suport útil sobretot a nivell teòric.

Método práctico de técnicas de estudio.

Jiménez, J., Alonso, J., Jiménez, I. (1994). Método práctico de técnicas de estudio. Programa para la educación secundária. Material para el alumno. Textos Visor. Madrid.

Jiménez, J. (1994). Método práctico de técnicas de estudio. Programa para la educación secundária. Guía para el profesional. Textos Visor. Madrid.

Es tracta de dos llibres de la mateixa col·lecció i complementaris entre sí. Una part d'aplicació més teòrica útil per al profesional i l'altra, eminentment més pràctica per a l'alumne amb tot d'eines per a millorar les tècniques d'estudi.

Personalment, m'ha estat útil en el cas de l'Eulàlia per poder fer front als moments de reeducació. He après molt i he pogut utilitzar-lo a la pràctica, però també en l'assessorament als seus pares en l'organització a l'ambient d'estudi i, per tal de donar suport a la noia i potenciar l'autonomia en l'aprenentatge.

El asesoramiento psicopedagógico: Una perspectiva profesional y constructivista

Monereo, C y Solé, I (coords). (1996). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Alianza Editorial. Madrid.

Dos professionals de l'assessorament psicopedagògic, en Carles Monereo i la Isabel Solé, ens deixen una joia en format de llibre per  tots els que ens volem dedicar, a la psicopedagogia. Es tracta d'un llibre fonamental i indispensable.

Tracta bàsicamament sobre la figura del psicopedagog i els aspectes més rellevants de l'àmbit educatiu: l'assessorament psicopedagògic des de l'enfocament constructivista.  

 Està dividit en cinc grans blocs:
  • El asesoramiento psicopedagógico y los centros educativos: organización, funcionamiento y relaciones con otros sistemas.
  • El asesoramiento psicopedagógico y los procesos de elaboración de los equipos de profesores.
  • El asesoramiento psicopedagógico y los procesos de enseñanza-aprendizaje: análisis, valoración y orientación en demandas específicas.
  • El asesoramiento psicopedagógico y los procesos de enseñanza-aprendizaje: ámbitos de conociemiento específicos.
  • Aspectos inter e intraprofesionales en el asesoramiento psicopedagógico.
En major o menor mesura, aquests apartats m'han ajudar com a fonamentació teòrica de la meva estada de pràctiques o, si més no, en la reflexió de la tasca com a futura psicopedagoga.

sábado, 10 de diciembre de 2011

Com m'he sentit intervenint amb el cas de l'Eulàlia

La intervenció psicopedagògica amb el cas de l’Eulàlia m’ha fet “ballar el cap”. D’entrada em va descol·locar una mica el repte que em va proposar la meva tutora de pràctiques atès que, coneixia la Síndrome d’asperger i les conseqüències que suposa el fet de ser maldestres en les relacions i les habilitats socials, si més no, encara no havia pogut intervenir amb cap alumne amb aquestes característiques per poder ajudar-la en la millora de les seves dificultats d’aprenentatge.

Conèixer a l’Eulàlia no va ser fàcil per que, la seva inexpressió i la dificultat que mostra al contacte visual són factors que dificulten el fet de poder establir un vincle educatiu amb ella. A més, l’Eulàlia és una noia “llesta”, com la majoria d’alumnes afectats per aquesta síndrome, disposen doncs d’un coeficient intel·lectual mig-alt. Si més no, ràpidament vaig poder observar les dificultats que mostra l’Eulàlia per poder realitzar amb èxit els deures que li demanen des de l’institut, la manca d’hàbits d’estudi, les dificultats d’organització i de planificació. La deficiència en la funció executiva s’entreveia clarament. Aquest era per tant, l’objectiu de treball fonamental al que es referia la meva tutora quan exposava com s’havia d’intervenir amb l’Eulàlia. El que més em cridava l’atenció era aquesta sensació de conflicte entre les potencialitats de l’Eulàlia i les dificultats per executar, organitzar i planificar les tasques encomanades.

Amb el treball de reeducació amb l’Eulàlia m’he sentit satisfeta en veure que anava assolint, poc a poc, els reptes que li proposàvem, això sempre és gratificant per al professional i per a mi com alumna en pràctiques. La implicació de la noia ha estat fonamental. Poc a poc he pogut notar també cert vincle educatiu amb mi com a alumna de pràctiques, atès que, d’entrada li costen bastant els canvis i agraeix les rutines, fins ara ella havia estat acostumada a veure a la meva tutora de pràctiques i els primers dies li va costar el fet que jo també hi fos. Aquesta evolució la vaig poder notar amb alguns petits intents d’apropament que va realitzar l’Eulàlia, evidentment se la va premiar força mitjançant el reforçament positiu. Fins i tot en alguna ocasió va ser capaç de preguntar com l’havia anat el cap de setmana o com li havia anat un viatge que va fer la meva tutora. Aquest esforç per empatitzar i per demostrar interès per l’altre, és un dels principals obstacles que mostra l’Eulàlia, tot i que aquest no era el nostre focus d’intervenció psicopedagògica tampoc ho vam obviar i se l’encoratjava a seguir fent-ho.

Aquestes situacions amb l’Eulàlia em feien reflexionar força sobre el seu món intern. Els seus sentiments i les seves emocions, evidentment, dificultats en les relacions socials que influeixen també en les possibilitats d’aprenentatge. A més, darrera d’aquestes dificultats, hi trobem uns pares angoixats i amb moltes ganes de donar suport a la seva filla però al mateix temps, esgotats pel desgast emocional que suposa. Per aquest motiu, feien mostren d’agraïment constants a la tasca engegada per la meva tutora de pràctiques on no només hi trobaven assessorament en l’àmbit familiar, sinó, en alguns moments, un espai breu on poder compartir el malestar. En cap cas es tractava d’un espai terapèutic però si d’acompanyament. D’alguna manera i com a futura psicopedagoga això també et satisfà.   

A més, la tasca d’assessorament a l’institut de l’Eulàlia és el que m’ha provocat més satisfacció com a alumna de pràctiques.  Per part de l’institut, tant el tutor de la noia com l’equip directiu, sempre s’han mostrat molt col·laboratius amb l’assessorament que hem portat a terme en la intervenció amb l’Eulàlia, i a més, l’han valorat molt positivament. Cal dir però que, evidentment ha estat molt difícil poder finalitzar el projecte amb l’alumna atès que, els canvis significatius acostumen a donar-se a llarg termini i, per tant, amb la durada de la meva estada de pràctiques no podré finalment, veure’n el resultat. De totes maneres, durant el temps que queda de curs 2011-12, continuaran treballant en aquesta línia tant des de l’institut com la meva tutora de pràctiques al centre privat.

També vull mencionar el malestar que m’ha ocasionat en alguns moments el fet de poder tenir contacte amb una alumna com l’Eulàlia i reflexionar sobre en la manca de difusió i assessorament entorn a la Síndrome d’Asperger que abasteixi a la societat en general. No només per les dificultats amb les que es troba a nivell d’aprenentatge o en la seva futura inserció laboral sinó també en les potencialitats que es desprenen d’alumnes com ella si, realment, sabem potenciar-les.


L'assessorament al tutor de l'Eulàlia a l'institut

Durant les coordinacions i l’assessorament al tutor de l’Eulàlia vam explicar com utilitzàvem els pictogrames per ajudar a la noia a organitzar les tasques, d’aquesta manera podien implementar el mateix recurs tant al centre educatiu com en l’àmbit privat.

D’entrada va semblar bona idea però finalment, el tutor de la noia sempre li ha donat suport i ha permès que l’alumna pogués utilitzar el pictograma de l’esquema a classe. De totes maneres va argumentar les dificultats de la noia en relació a les tècniques d’estudi i per tant, les millores que demostrava sobretot el l’organització, la neteja i la presentació dels deures, fet que valorava significativament.

Seguidament però exposem els punts en els que es fa fonamental l’assessorament al tutor de l’Eulàlia per tal que ho pogués fer extensiu a la resta de professors de la noia. De totes maneres, vam exposar unes orientacions generals per tal que des de l’institut realitzessin les acomodacions necessàries i complementàries a la intervenció psicopedagògica que estem portant a terme des de l’àmbit privat garantint així, les millores a nivell d’aprenentatges i de benestar emocional.

Les resumim seguidament: 


Orientacions generals SA secundària
*Es tracta d'un document adaptat al cas de l'Eulàlia però extret d'un curs que vaig realitzar del centre PRISMA sobre La Síndrome d'Asperger.
Veieu que, hi ha algunes d’aquestes recomanacions en l’assessorament que les hem ressaltat amb un quadre atès que es tracta de les prioritàries i que són les acomodacions que, poc a poc, han anat portant a terme des de l’institut on està escolaritzada l’Eulàlia, de fet, en l’última coordinació que vam realitzar el passat 7 de desembre, el tutor de la noia va explicar que estaven implementant algunes de les acomodacions que havien concretat en l’assessorament. Tot i que semblen una mica genèriques, les han sabut anar adaptant a les necessitats de l’alumna. A més, em anotat en colors diversos a quin entorn més proper de la jove implicava el fet de poder portar-ho a terme és a dir, la psicopedagoga del centre privat, l’institut i a l’àmbit familiar.

L'assessorament als pares de l'Eulàlia

En relació a l’organització de l’ambient d’estudi vam necessitar la col·laboració de la família de la jove i l’assessorament en aquest cas, fou la peça fonamental.  Pel que fa a l’assessorament vers a la família de l’Eulàlia era clar, havíem de treballar de forma col·laborativa tant des del centre de teràpia i tractament educatiu com amb els pares de la jove. Totes aquelles indicacions i pautes que servien per estructurar la feina de l’Eulàlia havien de tenir continuïtat també a l’àmbit familiar. Així doncs, d’aquesta manera era possible potenciar l’autonomia de la noia amb la supervisió dels seus pares. La implicació i la participació acurada dels pares de l’Eulàlia han estat un factor determinant en la millora dels aprenentatge de la seva filla atès que, qualsevol de les indicacions que donés la meva tutora era benvinguda, acceptada i posada a la pràctica al context familiar. Els pares de l’Eulàlia, van comentar que els havia estat molt útil també a ells, els diferents qüestionaris que va contestar la seva filla sobre les tècniques i els hàbits d’estudi per que, d’aquesta manera, van poder prendre consciència d’aquells aspectes concrets en els que la seva filla havia de millorar i, al mateix temps, van adonar-se’n en allò que ells podien ajudar-la, reforçant l’autonomia de la jove. És per aquest motiu que van ajudar a la seva filla a seguir totes les pautes en l’elecció, l’organització i l’ambient necessari per a l’estudi fent possible que la noia ho pogués disposar al seu domicili.  

Reflexions "en veu alta" arran del cas de l'Eulàlia

SUBJECTE DESTINATARI: Eulàlia
DIFICULTAT QUE PRESENTA: Síndrome d’Asperger.
EDAT: Adolescent                       
DATA: Dilluns, Dimarts i Dijous
HORES: 3h/setmana
HORARI: de 17’15h a 18’15h
Objectius:
  • Reeducació psicopedagògica amb la noia de forma individual.
  • Assessorament i orientació dels suport i el tractament que requereix  l’Eulàlia tant per part de la família com a la resta de professionals que estan en contacte amb ella diàriament.
  • Potenciar l’autonomia de l’alumna.
ACTIVITATS I CONTINGUTS PRESENCIALS
  • Odre a l’hora de realitzar les tasques que li encomanen a l’escola.
  • Priorització d’aquestes tasques.
  • Preparar el material necessari.
  • Assessorament del lloc adequat per realitzar les tasques escolars.
  • Ordre i polidesa en la feina feta.
  • Concentració i atenció a l’hora de realitzar una tasca.
  • Treball de concentració i atenció vers la tasca a realitzar.
  • Organització del temps per realitzar cada activitat.
  • Organització d’espais per poder descansar i xerrar d’algun tema del seu interès.
  • Aprendre la tècnica del subratllat.
  • Aprenentatge de la tècnica a l’hora de realitzar resums.
  • Aprenentatge de la tècnica de l’esquematització.
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES
Qüestionari inicial sobre els hàbits i les tècniques d’estudi. Qüestionari sobre el pla de treball diari i setmanal. Pictogrames, Material de treball de la jove a l’escola, Entrevista per al diagnòstic de la Síndrome d’Asperger (ASDI), Escala Australiana per a la Síndrome d'Asperger (ANSES), Qüestionari d’Exploració de l’Espectre de l’Autisme d’Alt Funcionament, Entrevistes amb la família sempre que sigui necessari i coordinació amb el centre educatiu on està escolaritzada la nena.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
  • Observacions a cada sessió per veure si ha interioritzat les accions i reflexions que realitza la psicopedagoga.
  • Entrevista amb el tutor a l’aula per saber si implementa correctament les tècniques d’estudi treballades amb la psicopedagoga.
  • Avaluació del primer trimestre del curs 2011-12.
Desenvolupament de les fases d’intervenció:
Fase 1: Com que la jove ja disposa d’un diagnòstic com a subjecte afectat per la Síndrome d’Asperger, aquesta fase comprèn una aproximació a les necessitats de la nena a nivell d’aprenentatges. Així doncs, podrem fer-ho mitjançant l’observació de la nena en el desenvolupament dels deures que li demanen des de l’Institut, mitjançant les diferents entrevistes de coordinació amb el seu tutor a l’aula i també amb els qüestionaris d’avaluació inicial sobre les tècniques i hàbits d’estudi i l’estructura del pla de treball diari i setmanal.
Fase 2:
  • Aprenentatge de la priorització de tasques i planificació de l’aprenentatge, dels deures del institut i de l’estudi diari.
  • Organització de la llibreta i l’agenda escolar mitjançant pautes estructurades que l’ajudin a posar ordre a les dificultats de planificació.
  • Aprenentatge i interiorització de la tècnica del subratllat.
  • Aprenentatge de l’estructura de la matèria escolar a l’hora de fer resums.
  • Aprenentatge i interiorització de la lectura i la posterior esquematització d’allò que ha d’estudiar. 
Fase 3:
  • Avaluació conjunta amb la nena per saber si ha interioritzat les pautes d’aprenentatge treballades amb la psicopedagoga.   
  • Revisió de les notes acadèmiques al finalitzar el primer trimestre.
  • Entrevista d’avaluació amb el tutor de la noia a l’aula.
  • Entrevista amb els pares de la jove per tal de poder oferir orientacions i assessorament fent possible la col·laboració des del context familiar i donar continuïtat a la tasca engegada per part de la psicopedagoga.

Abans d’iniciar l’assessorament a la família de l’Eulàlia i al seu tutor, vam poder observar quines eren les seves principals dificultats a nivell d’aprenentatges. Els seus pares estan preocupats pel rendiment acadèmic de la seva filla i tenien clar que està relacionat amb el diagnòstic de síndrome d’asperger. La demanda principal entorn al cas de l’Eulàlia estava relacionat no només a la reeducació amb la jove sinó també una demanda d’assessorament per part dels seus pares per saber com podien ajudar-la.

Amb les observacions vam poder corroborar que l’Eulàlia mostrava greus dificultats en hàbits i tècniques d’estudi; és a dir, en funcions d’organització i planificació, això posava traves al seu rendiment acadèmic tot i el seu coeficient intel·lectual mig.  Per tant, la primera tasca era poder donar eines a la noia que posessin ordre al caos en el que es trobava abans de posar-se a fer deures i/o estudiar. A més, sabem que amb els alumnes aspeger, un cop s’ha aconseguit automatitzar alguns procediments funcionen bastant bé i poden ser autònoms per que són alumnes molt “automatitzats” i “quadriculats”.

Sabem que els pictogrames són una eina interessant que serveix precisament per poder estructurar els diferents passos que s’han de seguir al moment d’executar una tasca, pot ser útil tant per a qualsevol situació, tant en l’àmbit escolar com el familiar.

Arran d’això, a la meva tutora i a mi se’ns va plantejar un dilema; ajudem a la noia a confeccionar un pictograma amb els diferents passos que ha de seguir abans de posar-se a estudiar? O intentem ajudar-la sense el pictograma per tal de potenciar-ne l’autonomia?. Finalment vam decidir que, potser el millor seria provar-ho sense el pictograma, en cas de necessitar-lo podríem confeccionar-lo posteriorment.  Vam poder observar quina era la metodologia d’estudi que posava en pràctica abans de realitzar els deures o d’estudiar abans de fer un examen.
Així doncs, vam decidir passar-li els diferents qüestionaris sobre l’ambient d’estudi i les tècniques i hàbits. Arran d’això vam poder conversar amb la noia per tal que prengués consciència de les seves limitacions, com podíem implementar-ho i com això suposaria una millora en els aprenentatges atès que d’entrada no ho veia necessari. Entre totes tres, l’alumna, la meva tutora i jo mateixa vam definir algunes consignes clares i breus que havia de tenir en compte abans de posar-se a treballar, si era capaç de posar-ho en pràctica fàcilment, evitaríem la confecció del pictograma. Cal dir que, l’Eulàlia es va implicar força i finalment no va necessitar del pictograma. La noia ha interioritzat i automatitzat les següents instruccions, no només a millorat en l’ordre, sinó també en la presentació dels deures i a pres consciència de la necessitat de complir-ho: 

Abans de començar amb els deures i/o estudi:
  • Trec l’agenda i miro què és el que he de fer.
  • Preparo el material necessari (només el necessari per a cada activitat: diccionari, estoig, llibreta, calculadora, el que requereixi per a cada assignatura).
  • Evito el material innecessari per tal de no distreure’m.

Durant els deures:
  • Esborro de l’agenda cadascuna de les tasques que ja he realitzat.
  • Quan acabo els deures d’una assignatura poso la data i el número de pàgina a cada fulla.
  • Seguidament els guardo a la carpeta classificadora ordenadament.
  • Recullo el material i preparo el material necessari per a fer els deures de la següent assignatura.

Podem dir doncs que, aquest ha estat una de les fites i/o objectius que ens havíem proposat amb l’Eulàlia i l’hem pogut aconseguir. Es tractava doncs d’una de les tècniques d’estudi.

Un altra de les fites que hem vaig proposar d’aconseguir amb l’Eulàlia fou el treball de les tècniques d’estudi. D’entrada ens vam centrar en l’aprenentatge de la creació d’esquemes. A la noia, li costava molt confeccionar esquemes per ella mateixa atès que, la comprensió dels textos li suposava una gran dificultat així com, la capacitat per extreure les idees principals d’un text i també les secundàries. En aquest cas, per tal de poder apropar a la noia a l’aprenentatge d’aquesta tècnica d’estudi, fou necessari la confecció d’un pictograma. (El pictograma el vaig penjar fa alguns dies al bloc per tal que el pugueu consultar). El pictograma per confeccionar un esquema la noia el disposa sempre dintre de la seva carpeta classificadora i, cada vegada que n’ha de realitzar un, el pot consultar per seguir cadascuna de les instruccions que ha de seguir en l’ordre establert.

De totes maneres, previ a la confecció de l’esquema amb el suport del pictograma, l’Eulàlia és conscient que, ha de llegir el text que li demanen esquematitzar. La primera lectura ràpida per saber de què va el text i, una segona lectura pausada en la que ha de subratllar les idees principals. Amb això pot començar la confecció de l’esquema i, en tot cas, complimentar seguidament amb les idees secundàries.

Quant a la temporalitat en l’execució del producte que pretenia portar a terme amb l’Eulàlia cal dir que, per una part em aconseguit millores en relació a les tècniques i hàbits d’estudi; és a dir, una part del projecte però, ressalto també, la manca de temps per poder continuar en aquesta línia d’intervenció atès que, amb més temps, podríem haver treballat més tècniques d’estudi, tot i la fidelitat a les diferents fases que havia programat al pla de treball amb aquesta alumna.